DIA DE LA VICTÒRIA

El dia 1 d’abril de 1939 Franco proclamà la victòria  i “DIA DE LA VICTORIA” s’anomenà durant molts anys aquell dia, festiu també a les escoles. Aleshores, Radio Nacional de España transmetia aquest missatge:

¡Españoles alerta! La paz no es un reposo cómodo y cobarde; frente a la historia...

¡España sigue en pie de guerra!

I sí, la guerra seguí més enllà del DIA DE LA VICTORIA  no tan sols perquè Franco no decretà el final de l’estat de guerra fins al 7 d’abril de 1948 sinó per la devastació física i moral que havia deixat. Més de mig milió de persones havien seguit el camins de l’exili, 15 mil de les quals van morir als camps de refugiats francesos i mes de 5 mil als camps d’extermini nazis. Milions de persones ploraven la pèrdua dels seus éssers i es vivia en un país tacat de sang fratricida, sota la dura repressió d’un regim de Proclamas i consignas amb l’esglai permanent que la guerra es podria reprendre en qualsevol moment amb l’esclat immediat de la Segona Guerra Mundial a la que Franco va enviar la Division Azul amb 50 mil voluntaris a lluitar contra Russia junt amb els alemanys

L’historiador Andreu Mayayo diu: “la Guerra Civil és el fet més important del segle XX i explica la història dels 75 anys anteriors i dels 75 anys posteriors” . Per inversemblant que sembli el seu esperit encara continua ben present: ”L’ordre vigent a l’Estat té una data fundacional, l’1 d’abril de 1939” afirma Xavier Díez, historiador, professor de la Universitat Ramon Llull.