AQUELL AGOST...A LES COVES, VAN FLORIR LES FLORS

2016-08-01 12:40

AQUELL  AGOST...A LES COVES, VAN FLORIR LES FLORS

El bombardeig del 4 d’agost no es va repetir, però els avions no paraven de passar, els combats aeris eren una constant, més de trenta algun dia se’n van comptar que combatien alhora pel damunt del poble i es vivia sota la ten­sió i esglai permanent que allò es podia repetir en qualsevol moment. 

L’estada a les coves durà cinc mesos i anà de la calor sufocant del mes d’agost, al fred glacial del desembre i pri­mers dies de gener, quan un cop van entrar els nacionals  els van ordenar tornar al poble. Va ser un salt cap a la pre­història, la gent va haver d’adaptar-se a les dures condici­ons de vida de milers d’anys enrere, i a més de traslladar des de les seves cases els matalassos i estris de cuina, van habilitar petits corrals d’aviram, cabres i conills que inter­canviaven  amb els militars per altres productes que no dis­posaven. A moltes coves s’hi van construir petits forns de pedra per a coure el pa i, gairebé a totes, hi convivien diver­ses famílies, motiu pel qual, no hi faltava tampoc, un petit espai per a poder jugar les criatures i, a manca d’escola, al­gunes mares o altres familiars, substituïen als mestres. Amb tot, la seguretat no era total; en més d’una ocasió els avions els metrallaven i s’havien de  protegir construint pa­rets de pedra i amb sacs de terra a la boca de la cova: va ser un dur capítol de la història del poble.

A les coves s’hi va viure i s’hi va patir, s’hi va morir i s’hi va néixer. El 21 d’agost una nena  naixia a la cova de Cal Manuel, al barranc de la Cova de Benet i de nom li po­saren Flor. La Flor Masip naixia mentre Josep Masip, el seu avi, moria al mateix moment al seu costat. Uns dies des­près, el 29 d’agost, a la cova del Torrent de cal Perxe, arri­bava al món la Rosa Masip, mentre el mateix dia, allí to­cant, 12 soldats que havien arribats ferits de la Batalla de l’Ebre, morien a   la Cova Hospital de Santa Llúcia. La Flor i la Rosa, totes dues de mateix cognom però sense parentesc, eren flors d’agost, flors d’una guerra com el Joanet García, fill de refugiats, nascut també per aquelles dates a la Cova Hospital de Santa Llúcia enmig d’un panorama de mort i de tragèdia, i el seu pare, Joan Garcia, moria poc després a la Batalla de l’Ebre. En els primers dies de novembre, gairebé al final de la Batalla, en una cova de sota el poble naixia Miquel Perelló. Aquelles criatures malgrat la guerra, arri­baven al món com volent-nos  demostrar que per damunt dels camps de la mort, també hi pot germinar i créixer, ven­cedora, la llavor de la vida.      

Gran petjada hi deixà.

Era en plena canícula

i malgrat ser dies de llum i color;

no hi havia esperança,

no hi havia alegria.

Eren dies de guerra i tristor,

a les coves, la gent fugia.

A les coves van florir les flors;

a la de cal Manuel, florí la Flor

i, a la del Torrent, la Rosa ho fa­ria.

En terra cremada van florir les flors,

en terra cremada, la Rosa

i la Flor portaven joia i alegria:

eren les flors de la Pau.

Eren flors d’esperança,

eren flors de vida.

Aquell agost...A les coves,

van florir les flors.

emg

—————

Retorna


Contacte

AIXÒ VA PASSAR

C/. de la Palma nº 13
43372 LA BISBAL DE FALSET


Tl. 977 819 035 - 620 860 455


Etiquetes

  1. Una placa