EL DRAMA DELS DESPAREGUTS 8

2015-08-18 07:45

ISIDRE MANYOSA COMPANYÓ

     Era dimecres 22 d’abril de 2015 i com faig cada dia després de dinar, vaig baixar al bar de l’Ateneu Bisbalenc, al costat de casa, a prendre cafè sense pensar en cap moment la sorpresa que tindria al cap d’uns minuts.
Mentre estava conversant amb els companys habituals de cada dia sonà el meu mòbil, contesto, i un senyor em diu: Enric Masip? Sí, el mateix. I em diu: «Soc Pere Manyosa Codina. És que mirant la llista que té a la Web dels morts a la Cova-Hospital de Santa Llúcia de la Batalla de l’Ebre i enterrats al cementiri hi he trobat al meu pare, Isidre Manyosa Companyó» La sorpresa va ser majúscula! I després de contestar-li afirmativament em diu: «¿Que podria venir el dissabte 25 o el diumenge 26?» Sí home, vine quan vulguis i anirem al cementiri, li vaig contestar. A partir d’aleshores ja ens vam tutejar.
L’emoció i l’alegria envaïren al Pere i el dia 25 sortien de Mollerussa amb la seva esposa, corrien cap a la Bisbal de Falset i es plantaven davant la fossa comuna del cementiri.
- Malgrat tot, m’agrada el lloc. En aquestes muntanyes i aquest bell paisatge on descansen les restes del meu pare - exclamà el Pere en abandonar el cementiri.
Les sorpreses del Pere no s'acabaren aquí, perquè, quina casualitat, a la mateixa fosa hi és enterrat, Isidre Tella i Valls, oncle de Magí Carné Tella exalcalde de Mollerussa i bon amic seu.
Isidre Manyosa i Companyó nasqué a Ripollet (Vallés Occidental) el 31 de desembre de 1904, allí residia, allí es va casar amb l’Engràcia Codina, allí van néixer els seus fills, Maria Teresa i Pere, i entre 1934 i 1936 va ser regidor d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament.
Mobilitzat durant la Guerra Civil, va ser ferit de gravetat tot just començar la Batalla de l’Ebre i mori a l’hospital de campanya de la cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset el 27 de juliol de 1938.
El seu fill, Pere Manyosa i Codina, tan sols tenia un mes i mig aleshores, i ja no va conèixer el seu pare. Pocs mesos després amb la seva mare i germana, per por de les possibles represàlies, s’afegien a les llargues caravanes camí de l’exili francès sense saber res del destí de l’Isidre, i allà els sorprengué la Segona Guerra Mundial.
A la tornada de l’exili van refer la seva vida a Mollerussa on avui resideix.
Malgrat que no el va arribar a conèixer, Pere no va parar mai de buscar i voler saber el destí del seu pare i per fi, el 22 d’abril de 2015 com tantes vegades havia fet a Internet, apareixia a la seva pantalla de l’ordinador una llista de la fossa comuna del cementiri de la Bisbal de Falset on figurava el seu pare.
El dilluns dia 27 de juliol, Pere Manyosa sortia de Mollerussa a les 6:30 del mati en direcció a la Bisbal de Falset; eren dies molt calorosos, volíem aprofitar la fresca del mati i havíem quedat trobar-nos a les 8 per anar al cementiri. Amb puntualitat matemàtica arribà al poble; disposava del permis previ de l'Ajuntament, jo l’esperava amb la clau i vam emprendre camí cap al cementiri amb la làpida i tots els estris imprescindibles per subjectar-la a la paret sud, al llarg de la qual hi ha la fossa comuna on estan enterrats els soldats morts a l'hospital de campanya de la Cova de Santa Llúcia durant la Batalla de l'Ebre.
Molt destre amb les arts del bricolatge i amb els seus 77 anys, -d’haver viscut al poble hauriem coincidit a l’escola uns anys- en poc més de mitja hora el Pere deixava la làpida perfectament col·locada i subjecta a la paret del cementiri i, casualitats de la vida, al costat d'una altra que correspon a un altre soldat Isidre: l'Isidre Tella Valls, les famílies respectives dels quals són íntims amics que avui viuen a Mollerussa.
 
May be an image of 2 persones i text que diu 'LASEVAFAMÍLIA ISIDRE MANYOSA COMPANYÓ SOLDAT DE L'EXERCIT REPUBLICÀ FERIT ALA BATALLA DE L'EBRE MORT L'HOSPITAL DE LACOVA LA COVA DE SANTALLÚCIA RIPOLLET BARCELONA 31-12-1904 BISBAL DE FALSET 27-07-1938 DESCANSA EN PAU Vulguem la pau, amb tot el cor, però, per això mateix, no hem de voler l'oblit MÀRIUS TORRES'
EL DRAMA DE LOS DESAPARECIDOS 8   
Era miércoles 22 de abril de 2015 y como hago cada día después de comer, bajé al bar del Ateneu Bisbalenc, al lado de casa, a tomar café sin pensar en ningún momento la sorpresa que me esperaba al cabo de unos minutos.
Mientras estaba conversando con los compañeros habituales de cada día sonó mi móvil, contesto, y un señor me dice: Enric Masip? Sí, el mismo, contesté. Y me dice: «Soy Pere Manyosa Codina. Estaba mirando la lista que tiene en la Web de los fallecidos en la Cueva-Hospital de Santa Llúcia de la Batalla del Ebro y enterrados en el cementerio y he encontrado a mi padre, Isidre Manyosa Companyó »La sorpresa fue mayúscula! Y después de contestarle afirmativamente me dice: «¿Que podría venir el sábado 25 o el domingo 26?» Sí hombre, ven cuando quieras y iremos al cementerio, le contesté. A partir de entonces ya nos tuteamos.
La emoción y la alegría invadieron a Pere y el día 25 salía de Mollerussa con su esposa, corrían hacia la Bisbal de Falset y se situaban ante la fosa común del cementerio.
- A pesar de todo, me gusta el lugar. En estas montañas y este hermoso paisaje donde descansan los restos de mi padre - exclamó Pere al abandonar el cementerio.
Las sorpresas del Pere no acabaron aquí, porque, qué casualidad, en la misma fosa está enterrado, Isidre Tella Valls, tío de Magí Carné Tella exalcalde de Mollerussa y buen amigo suyo.
Isidre Manyosa y Companyó nació en Ripollet (Vallés Occidental) el 31 de diciembre de 1904, allí residía, allí se casó con Engracia Codina, allí nacieron sus hijos, María Teresa y Pere, y entre 1934 y 1936 fue concejal de ERC en el Ayuntamiento.
Movilizado durante la Guerra Civil, fue herido de gravedad a los primeros dias de la Batalla del Ebro y murió en el hospital de la cueva de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset el 27 de julio de 1938.
Su hijo, Pere Manyosa y Codina, tan sólo tenía un mes y medio entonces, y ya no conoció a su padre. Pocos meses después con su madre y hermana, por miedo a las posibles represalias, se añadían a las largas caravanas camino del exilio francés sin saber nada del destino de Isidre, y allí los sorprendió la Segunda Guerra Mundial.
A la vuelta del exilio rehicieron su vida en Mollerussa donde hoy reside.
A pesar de que no lo llegó a conocer, Pere no paró nunca de buscar y querer saber el destino de su padre, y por fin, el 22 de abril de 2015 como tantas veces había hecho en Internet, aparecía en su pantalla del ordenador una lista de la fosa común del cementerio de la Bisbal de Falset donde figuraba el nombre de su padre.
Unas semanas despues, lunes 27 de julio de 2015, Pere Manyosa salía de Mollerussa a las 6:30 de la mañana en dirección a la Bisbal de Falset; eran días muy calurosos, queríamos aprovechar el fresco de la mañana y habíamos quedado encontrarnos a las ocho para ir al cementerio. Con puntualidad matemática llegó al pueblo; disponía del permiso previo del Ayuntamiento, yo le esperaba con la llave y seguimos hacia el cementerio con la lápida y todos los utensilios imprescindibles para sujetarla a la pared sur, a lo largo de la cual está la fosa.
Muy diestro con las artes del bricolaje a sus 77 años -de haber residido en el pueblo habriamos coincidido en la escuela unos años- en poco más de media hora dejaba la lápida perfectamente colocada y sujeta a la pared y, casualidades de la vida, junto a otra que corresponde a otro soldado llamado Isidre: Isidre Tella Valls. Las respectivas familias son íntimos amigos que hoy viven en Mollerussa (Lleida).