Rachel Ritchie: a tribute By Angela Jackson

2017-01-10 20:45

Sixteen years ago, I was finding it a struggle to communicate with some of the local residents in the small mountain village of La Bisbal de Falset in the Priorat. They spoke Catalan (or strongly accented Spanish mixed with Catalan) and my language skills were not up to the task of interpreting for the group of Brigaders who were going to come and stay there for several days. 

There was to be a ceremony to inaugurate a memorial to mark the site of a communal grave in the cemetery where Brigaders and Republican soldiers were buried. A plaque would then be unveiled in the place where they had died, a massive cave nearby which had been used as a hospital for the wounded from the Battle of the Ebro, as well as civilians injured in bombardments by Franco's forces. 

Due to a shared research interest in the Spanish Civil War, I had recently met Rachel Ritchie for the first time in Barcelona, where she had been working for several years. As an excellent linguist, she was the ideal person to undertake the task of interpreting for the Brigaders and the Catalan politicians who would be speaking at the ceremonies. When I asked for her help, she responded with enthusiasm, and immediately became an invaluable asset, helping to look after the Brigaders and their families, solving problems that arose, as well as translating and interpreting and, rather to the relief of all the English speaking contingent, proved herself capable of summarising some of the long political speeches made by prestigious dignitaries. 

This was just one of her varied talents. A graduate in Modern European Languages from Durham University with an MA in Museum Studies from the University of Barcelona, she was also a gifted artist who had trained at the Glass School of Barcelona, specialising in the restoration of historic stained glass as well as creating her own designs for windows and jewellery. 

For me, those few days working with Rachel in La Bisbal de Falset were the start of a friendship which lasted till her tragic death at Siurana on 22 December 2016. For Rachel, that first event with Brigaders was also the beginning of a romance with Gerard Amorós, the manager of the village olive oil cooperative, leading to their marriage in 2003 and a uniquely memorable wedding ceremony held in the cave – a happy occasion for their families and friends and, for the older villagers, a day that perhaps helped to ease the memories of the terrible suffering that had taken place there during the civil war.

Rachel and Gerard set up home in the market town of Falset and, when I moved to nearby Marçà, she became a founder member of No Jubilem la Memòria, an association aiming to recover the memory of the civil war in the Priorat. Over the following years she was involved with the numerous events we organised: exhibitions, conferences, tours, commemorations, and in the numerous collaborations with other groups, including the IBMT. She'll be remembered by many people of different nationalities who attended these events for her exuberant and generous spirit, her willingness to help and efficiency in moments of difficulty. 

In recent years, her knowledge of the culture and wines of the Priorat had blossomed and extended further afield as she successfully built up a bespoke tourism company with an office in Falset. Her tours attracted a truly international clientèle who gave wonderful reviews of the trips they had enjoyed, thanks to Rachel's inside knowledge of the wineries and restaurants and her love of the natural beauty and cultural treasures of Catalonia. 

Everyone in the Priorat knew Rachel, a Lancashire lass but Prioratina by adoption, a greatly-loved champion for the region wherever she went, from international wine fairs to the guided tours with descendants of Brigaders. The mother of two young sons, she will be sorely missed by her family and everyone in her wide circle of friends.

Angela Jackson is a historian and IBMT member.

Postet on 10 January 2017.

 

Rachel Ritchie: un homenatge                             Per Angela Jackson

Ara fa setze anys, em trobava amb dificultats per comunicar-me amb els habitants de la petita vila muntanyenca de la Bisbal de Falset, al Priorat.  Allí s’hi parlava en català (o bé una barreja de català i castellà amb un accent molt marcat), i les meves habilitats idiomàtiques no estaven a l’alçada necessària per fer d’intèrpret al grup de brigadistes que hi anirien per a estar-s’hi durant uns quants dies.

Havia de tenir lloc la cerimònia inaugural d’un monument que senyalava la ubicació de la fossa comuna al cementiri on els brigadistes i els soldats Republicans van rebre sepultura.  Una placa havia de ser ubicada al lloc on van morir, una gran cova prop d’allí que havia servit d’hospital per als ferits de la Batalla de L’Ebre, així com per als civils ferits en els bombardejos duts a terme per les tropes de Franco.

Degut a l’interés compartit per la Guerra Civil Espanyola, poc temps abans m’havia trobat per primer cop amb la Rachel Ritchie a Barcelona, on treballava des de feia anys.  Com a excel·lent lingüista, era la persona ideal per a fer d’intèrpret per als brigadistes i els polítics catalans que parlarien a les cerimònies.  Quan li vaig demanar ajuda, va respondre amb entusiasme, i tot d’una va esdevenir un element de valor incalculable, tenint cura dels brigadistes i les seves famílies, resolent els problemes que apareixien, i traduïnt i interpretant i,  per a un alleujat contingent angloparlant, demostrant capacitat per resumir alguns dels llargs discursos polítics pronunciats per prestigiosos dignataris.

Era només una de les seves diverses habilitats.  Llicenciada en Llengües Europees Modernes per la Durham University amb un Màster en Museologia per la Universitat de Barcelona, era també una artista de talent amb estudis a l’Escola de les Arts del Vidre a Barcelona, especialitant-se en la restauració de vidre i, també, creant els seus propis dissenys per a vitralls i joieria.

Per a mí, aquests pocs dies treballant amb la Rachel a La Bisbal de Falset, representen l’inici d’una amistat que ha de durar fins a la seva tràgica mort a Siurana, el 22 de desembre de 2016.  Per a la Rachel, aquest primer acte commemoratiu amb els brigadistes, va ser també l’inici de la seva relació amb el Gerard Amorós, gerent de la cooperativa agrícola local, que va portar al seu casament el 2003 en una cerimònia única i memorable a la cova -una jornada feliç per a les famílies i els amics i, per als més vells de la vila, un dia que tal vegada va alleujar els dolorosos records del terrible patiment que hi va tenir lloc durant la guerra civil.

La Raquel i el Gerard es van instal·lar a la ciutat de Falset i, quan jo vaig anar a viure a la propera vila de Marçà, va participar en la fundació de No Jubilem la Memòria, una associació dedicada a recuperar el record de la guerra civil al Priorat.  Durant els anys següents es va implicar en els nombrosos actes que organitzàrem: exposicions, conferències, rutes turístiques, commemoracions i en les nombroses col·laboracions amb d’altres grups, incloent-hi l’IBMT.  Serà recordada per molta gent de diferents nacionalitats que van participar en els actes pel seu esperit generós i exuberant, la seva voluntat d’ajudar i la seva eficiència en els moments de dificultat.

En els darrers anys, el seu coneixement de la cultura i els vins del Priorat havia crescut i fructificat al temps que aixecava una empresa turística feta a la seva mida amb seu a Falset.  Les seves rutes van atraure una clientela internacional que escrivia meravelles de les excursions de què havien gaudit, gràcies als coneixements que la Rachel tenia de les bodegues i restaurants i el seu amor per la bellesa natural i els tresors culturals de Catalunya.

Tothom al Priorat coneixia la Rachel, una noia de Lancashire però Prioratina per adopció, una estimadíssima defensora de la comarca allà on anava, des de fires internacionals del vi fins a les excursions guiades per a descendents dels brigadistes.  Mare de dos fills de curta edat, serà profundament enyorada per la seva família i pel seu ampli cercle d’amics.

Angela Jackson és una historiadora i membre de l’IBMT.

 

Rachel Ritchie: un homenaje Por Angela Jackson

Hace dieciséis años, me encontraba con dificultades para comunicarme con los habitantes de la pequeña ciudad montañosa de la Bisbal de Falset, en el Priorat. Allí se hablaba en catalán (o bien una mezcla de catalán y castellano con un acento muy marcado), y mis habilidades idiomáticas no estaban a la altura necesaria para hacer de intérprete al grupo de brigadistas que irían para estar -se durante varios días.

Debía tener lugar la ceremonia inaugural de un monumento que señalaba la ubicación de la fosa común en el cementerio donde los brigadistas y los soldados Republicanos recibieron sepultura. Una placa debía ser ubicada en el lugar donde murieron, una gran cueva cerca de allí que había servido de hospital para los heridos de la Batalla del Ebro, así como para los civiles heridos en los bombardeos llevados a cabo por las tropas de Franco.

Debido al interés compartido por la Guerra Civil Española, poco tiempo antes me había encontrado por primera vez con Rachel Ritchie en Barcelona, ​​donde trabajaba desde hacía años. Como excelente lingüista, era la persona ideal para hacer de intérprete para los brigadistas y los políticos catalanes que hablarían a las ceremonias. Cuando le pedí ayuda, respondió con entusiasmo, y de pronto se convirtió en un elemento de valor incalculable, teniendo cuidado de los brigadistas y sus familias, resolviendo los problemas que aparecían, y traduciendo e interpretando y, para un aliviado contingente angloparlante, demostrando capacidad para resumir algunos de los largos discursos políticos pronunciados por prestigiosos dignatarios.

Era sólo una de sus diversas habilidades. Licenciada en Lenguas Europeas Modernas por la Durham University con un Master en Museología por la Universidad de Barcelona, ​​era también una artista de talento con estudios en la Escuela de las Artes del Vidrio en Barcelona, ​​especialidad en la restauración de vidrio y, también, creando sus propios diseños para vidrieras y joyería.

Para mí, estos pocos días trabajando con Rachel en La Bisbal de Falset, representan el inicio de una amistad que durará hasta su trágica muerte en Siurana, el 22 de diciembre de 2016. Para la Rachel, este primer acto conmemorativo con los brigadistas, fue también el inicio de su relación con Gerard Amorós, gerente de la cooperativa agrícola local, que llevó a su boda en 2003 en una ceremonia única y memorable en la cueva -una jornada feliz para las familias y los amigos y, para los más viejos de la ciudad, un día que tal vez aliviar los dolorosos recuerdos del terrible sufrimiento que tuvo lugar durante la guerra civil.

Raquel y Gerard se instalaron en la ciudad de Falset y, cuando yo fui a vivir a la cercana villa de Marçà, participó en la fundación de No Jubilem la Memoria, una asociación dedicada a recuperar el recuerdo de la guerra civil en el Priorat. Durante los años siguientes se implicó en los numerosos actos que organizamos: exposiciones, conferencias, rutas turísticas, conmemoraciones y en las numerosas colaboraciones con otros grupos, incluyendo el IBMT. Será recordada por mucha gente de diferentes nacionalidades que participaron en los actos por su espíritu generoso y exuberante, su voluntad de ayudar y su eficiencia en los momentos de dificultad.

En los últimos años, su conocimiento de la cultura y los vinos del Priorato había crecido y fructificado al tiempo que levantaba una empresa turística hecha a su medida con sede en Falset. Sus rutas atrajeron una clientela internacional que escribía maravillas de las excursiones de las que habían disfrutado, gracias a los conocimientos que Rachel tenía de las bodegas y restaurantes y su amor por la belleza natural y los tesoros culturales de Cataluña.

Todo el mundo en el Priorat conocía Rachel, una chica de Lancashire pero prioratina por adopción, una queridísima defensora de la comarca donde iba, desde ferias internacionales del vino hasta las excursiones guiadas para descendientes de los brigadistas. Madre de dos hijos de corta edad, será profundamente añorada por su familia y por su amplio círculo de amigos.

Angela Jackson es una historiadora y miembro de la IBMT.