PERE GODALL "Una vida per recordar"

2017-03-11 10:45

L'abril de 1938, quan tenia disset anys, el van cridar per anar a lluitar al front de l'Ebre, en el bàndol republicà. Pere Godall (Tarragona, 1920) aleshores estudiava batxillerat i també música, i explica que, a les nits, quan estava a la trinxera, es feia passar la por tocant un piano imaginari; com també ho va fer, durant la Segona Guerra Mundial, el músic jueu i polonès Wladyslaw Szpilman, segons va recollir a les seves memòries, portades al cinema per Roman Polanski en la pel·lícula El pianista. Passada la calamitat de la guerra, Pere Godall va ser músic (avui dia encara continua tocant el piano) i directiu de banca. I actualment, quan està a punt de complir els 94 anys, també és el president provincial de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, de la qual va tenir l'infortuni d'haver-ne de formar part. Cada any ell i els altres supervivents organitzen una trobada a la serra de Pàndols, a la Terra Alta, perquè aquells fets no s'esborrin de la memòria col·lectiva.

Tota aquesta vida, també de pel·lícula i farcida d'experiències molt diverses, l'ha recollit en un llibre la seva néta Fàtima P. Godall. El volum Una vida per recordar. Memòries de Pere Godall se centra en les vivències de Godall en els anys de la Guerra Civil, i també en la seva vessant com a músic i com a home de pau. Però també “és un llibre que ret un homenatge a totes les generacions passades, a les presents i a les futures; no volia explicar només la seva vida, sinó també parlar de la vida de totes les persones que s'han creuat en el camí de Pere Godall, des de la seva infància fins a l'actualitat”, segons la néta. De fet, en cada capítol que relata cronològicament les diverses etapes de Godall s'hi inclou un text escrit per alguna de les persones que hi van tenir relació; una col·laboració externa que, segons l'autora, “aporta un valor afegit a l'obra”.

“Ara, quan ja tinc 93 anys, puc dir que he anat entenent que hi ha coses que no volem que passin, però que hem d'acceptar; coses que no volem saber, però que hem d'aprendre igualment; els entrebancs també formen part de la vida”, va dir Pere Godall, durant la presentació de les seves memòries al Museu d'Art Modern de Tarragona. Recordant el seu pas per la batalla de l'Ebre, Godall va afirmar amb rotunditat que “la guerra és la negació i la degradació de les persones”.

Godall, que va ressaltar les seves ganes de viure, i l'amor per la família i la música que l'ha acompanyat sempre, creu que els tres fonaments que han de sostenir la vida són “l'actitud, la inquietud i la gratitud”. “El meu tarannà sempre ha estat el de l'afany d'aprendre, de voler saber.” I també aconsella que “no jutjar evita molts problemes”.

El pròleg del llibre és de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, que va destacar el coratge de Godall al llarg de la seva vida i va destacar que, amb aquest llibre, “s'ha proposat guanyar la batalla de la memòria”. “Godall fa un decàleg del que és la vida”, va destacar Poblet, que va lamentar que en les trobades anuals que organitza la Lleva del Biberó a la Terra Alta, cada cop es reuneixen menys supervivents. “Aquesta també és una lluita contra el temps”, va dir. “Aquesta generació hauria pogut acumular molta rancúnia, i no ha estat així; els que van sobreviure a la guerra ho han convertit en un element d'experiència per avisar que no tornin a succeir més fets com aquells”, va dir l'autor del pròleg.

Des de ben petit, Godall va estudiar música i, als quinze anys, va fundar el Trio Godall amb els seus germans. Pocs mesos després, naixia l'Orquestra Godall, de nou músics, en què ell exercia de director. La Guerra Civil va suposar un canvi total per a la família Godall, a causa de la mort del pare. A conseqüència d'això, Pere Godall va entrar a l'exèrcit. L'any 1941 va guanyar les oposicions per ocupar una plaça d'auxiliar administratiu al Banc Espanyol de Crèdit a Tarragona, on va transcórrer tota la seva vida laboral i on va ser director de sucursal.

Músic i banquer

Nascut a Tarragona el 1920, Pere Godall ha estat director de diverses orquestres i compositor i també va exercir de professor de música. Entre els anys 1947 i 1962 va ser director musical de Ràdio Tarragona. En la vessant professional, la seva vida va transcórrer en una sucursal bancària.

 

PERE GODALL "Una vida para recordar"

 

En abril de 1938, cuando tenía diecisiete años, lo llamaron para ir a luchar en el frente del Ebro, en el bando republicano. Pere Godall (Tarragona, 1920) entonces estudiaba bachillerato y también música, y explica que, por las noches, cuando estaba en la trinchera, se hacía pasar el miedo tocando un piano imaginario; como también lo hizo, durante la Segunda Guerra Mundial, el músico judío y polaco Wladyslaw Szpilman, según recogió en sus memorias, llevadas al cine por Roman Polanski en la película El pianista. Pasada la calamidad de la guerra, Pere Godall fue músico (hoy en día todavía sigue tocando el piano) y directivo de banca. Y actualmente, cuando está a punto de cumplir los 94 años, también es el presidente provincial de la Agrupación de Supervivientes de la Quinta del Biberón, de la que tuvo el infortunio de tener que formar parte. Cada año él y los otros supervivientes organizan un encuentro en la sierra de Pàndols, en la Terra Alta, para que aquellos hechos no se borren de la memoria colectiva.
Toda esta vida, también de película y rellena de experiencias muy diversas, lo ha recogido en un libro su nieta Fátima P. Godall. El volumen "Una vida para recordar. Memorias de Pere Godall" se centra en las vivencias de Godall en los años de la Guerra Civil, y también en su vertiente como músico y como hombre de paz. Pero también "es un libro que rinde homenaje a todas las generaciones pasadas, a las presentes y a las futuras; no quería explicar sólo su vida, sino también hablar de la vida de todas las personas que se han cruzado en el camino de Pere Godall, desde su infancia hasta la actualidad ", según la nieta. De hecho, en cada capítulo que relata cronológicamente las diversas etapas de Godall se incluye un texto escrito por alguna de las personas que tuvieron relación; una colaboración externa que, según la autora, "aporta un valor añadido a la obra".
"Ahora, cuando ya tengo 93 años, puedo decir que he ido entendiendo que hay cosas que no queremos que pasen, pero que debemos aceptar; cosas que no queremos saber, pero que tenemos que aprender igualmente; los obstáculos también forman parte de la vida ", dijo Pere Godall, durante la presentación de sus memorias en el Museo de Arte Moderno de Tarragona. Recordando su paso por la batalla del Ebro, Godall afirmó con rotundidad que "la guerra es la negación y la degradación de las personas".
Godall, que resaltó sus ganas de vivir, y el amor por la familia y la música que le ha acompañado siempre, cree que los tres fundamentos que deben sostener la vida son "la actitud, la inquietud y la gratitud ". "Mi talante siempre ha sido el del afán de aprender, de querer saber." Y también aconseja que "no juzgar evita muchos problemas".
El prólogo del libro es de Josep Poblet, presidente de la Diputación de Tarragona, que destacó el coraje de Godall a lo largo de su vida y destacó que, con este libro "se ha propuesto ganar la batalla de la memoria" "Godall hace un decálogo de lo que es la vida", destacó Poblet, que lamentó que en los encuentros anuales que organiza la Quinta del Biberón en la Terra Alta, cada vez se reúnen menos supervivientes. "Esta también es una lucha contra el tiempo", dijo. "Esta generación habría podido acumular mucha rencor, y no ha sido así; los que sobrevivieron a la guerra lo han convertido en un elemento de experiencia para avisar que no vuelvan a suceder más hechos como aquellos ", dijo el autor del prólogo.
Desde muy pequeño, Godall estudió música y, a los quince años, fundó el Trío Godall con sus hermanos. Pocos meses después, nacía la Orquesta Godall, de nueve músicos, en la que él ejercía de director. La Guerra Civil supuso un cambio total para la familia Godall, debido a la muerte del padre. A consecuencia de ello, Pere Godall entró en el ejército. En 1941 ganó las oposiciones para ocupar una plaza de auxiliar administrativo en el Banco Español de Crédito en Tarragona, donde transcurrió toda su vida laboral y donde fue director de sucursal.

Músico i banquero

Nacido en Tarragona en 1920, Pere Godall ha sido director de varias orquestas y compositor y también ejerció de profesor de música. Entre los años 1947 y 1962 fue director musical de Radio Tarragona. En la vertiente profesional, su vida transcurrió en una sucursal bancaria.