EL DOCTOR REGINALD SAXTON

2013-11-11 08:59

 

Dels contactes previs entre els brigadistes i l’Àngela Jackson se’n va fixar unes dates per la seva vinguda i  els primers dies de novembre del 2001 van ser els escollits. És aleshores quan Lluís Masip Sans, Alcalde,  em va demanar  si volia col·laborar en l’organització dels actes del retorn dels brigadistes i, naturalment vaig dir-li que ho faria amb molt de gust. Les dates escollides van ser del 2 al 5 de novembre i els dies previs van ser d’un intens i desinteressat treball per una gran quantitat de persones joves i grans del poble.

   El diumenge dia 4 era l’assenyalat per als actes centrals de l’homenatge al cementiri i a la Cova Hospital. Durant el dia es van fer excursions  pels espais de la Batalla de l’Ebre i el dia abans ens vam aplegar tots en un sopar i una agradable i llarga vetllada en què vaig compartir taula amb el Dr. Reginal Saxton de 90 anys i la seva companya Rossalen Shmitt situats davant meu. Al costat dret, tan sols separat per Gerard Amorós, hi tenia a Sam Russell de 86 anys. Tots dos no podien amagar la seva emoció i satisfacció per haver tornat. Després de les corresponents presentacions vam entrar en una agradable  conversa en què no hi van mancar les freqüents referències al seu treball a l’hospital de la Cova de Santa Llúcia. A ells els va sorprendre que jo hagués estat 16 anys alcalde, paraula que sempre van utilitzar després per dirigir-se a mi i, a mi, em va sorprendre la seva impressionant senzillesa i personalitat; era el primer cop que ens veiem i no vam parar de parlar; com si  sempre ens haguéssim conegut. Del Dr. Saxton, malgrat els seus 90 anys, en vaig detectar la seva  vitalitat  i el seu gran   sentit de l'humor, es notava a l’instant l’excepcional història  que  acumulava a les seves espatlles. L’agradable i interessant conversa s’allargà fins a  la matinada. L’endemà era el dia assenyalat, s’havien de fer els últims preparatius i calia dormir una estona.

    EL 4 de novembre el sol sortí amb força, el dia era esplèndid, primaveral; com si la climatologia volgués contribuir també al lluïment de l’emotiva jornada,  ja que tan sols dos dies després la blancor immaculada i purificadora d’un mantell de neu, cobria les tombes i el terra del cementiri.  Allí ja tot estava preparat, gent d'arreu anava arribant i tan sols un lleuger murmuri trencava el silenci d’aquell paisatge de boscos i oliveres presidit pel majestuós Montsant.

      Desprès del cementiri els actes es van traslladar a la Cova hospital on encara hi havia més gent, s’havia muntat una exposició de fotografies i hi havia nombrosos mitjans de comunicació, davant dels quals el Dr. Reginal Saxton recordava aquells dies de treball a l’hospital i mostrava la distribució de tot. Al final un brindis a la pau i una ballada de sardanes tancaven els actes d’homenatge, els brigadistes  es delectaven amb  una munió de joves que els havien envoltat i el Dr. Reginald Saxton es retrobava amb alguns veïns que els havia curat les  ferides. Una animada conversa s’establí entre tots; anècdotes, històries i vivències amagades i ignorades d’aquells tràgics dies sortien a la llum al cap de 63 anys  i, enmig d’aquell caliu, el meu pensament viatjava cap al passat, passava per les dates més significatives i arribava al 1948 quan vaig estar per primer cop en aquella cova, i vaig saber que allí hi havia un hospital de guerra;  una guerra que aleshores, amb cinc anys, jo encara no era conscient de la seva gran transcendència.

    Com en el sopar del dia anterior en el dinar del dia 4 de novembre de 2001 també vaig compartir taula amb el Dr. Reginal Saxton i Rossalen Smit, la conversa s’allargà tota la tarda i quan ens vam aixecar de la taula  era ja de nit. L’endemà dilluns se’n havien d’anar i, al acomiadar-nos, vaig acabar amb un: a reveure!  Ell es posà a riure, aixecà els braços i, situant  les mans a l’alçada del cap, les anà desplaçant de d’alt a baix mostrant’me tot el seu cos i diguent-me:

 

     “No ves ya como estoy”

 

            El dimarts havien de tornar cap a Vancouver i, ni els seus 90 anys i els 22 mil km de viatge, havien estat un obstacle per tornar, il·lusionats, al cap de 63 anys.

     En els mesos següents el Dr. Reginald Saxton va escriure algunes cartes però, a poc a poc, el seu estat de  salut anava minvan. El 2 de juliol de 2002 em deia:

       

Estimado Alcalde,

 

  -... Mi mayor agradecimiento  por las fotografías de noviembre pasado en la Bisbal de Falset. En este momento me encuentro muy enfermo del corazón en el Hospital de la Universidad de Vancouver. Por favor, transmitid a todo el pueblo de la Bisbal de Falset mi gratitud y felicitación de parte de su,

             

                       “Doctor Transfusión”

           

        Poc després el Dr. Saxton va ser traslladat a Brighton, sud d’Anglaterra. D’allí el gener de 2004 va arribar l’última carta dirigida a l’amic Francesc Masip Masip, pintor i dibuixant del poble, mostrant el seu interès pel resultat de les recents eleccions catalanes i la situació política d'Espanya.

 

                  Querido amigo Francesc.

 

       Te agradecemos tu carta y la bonita pintura de tu pueblecito nevado. Puedo recordar aquella colina cerca de la cueva en que montamos un hospital  y donde estuve unos quince días antes de cruzar el Ebro. Como ya sabes a menudo me acuerdo de esos días de mi vida dedicada al pueblo español desde el año 1936: nunca lo he lamentado. Ahora debido a la debilidad de mi corazón no puedo subir dos o tres peldaños de una escalera sin descansar, lo que demuestra mis aptitudes políticas.

            Me interesa mucho lo que me escribes de las últimas elecciones en Catalunya. Será difícil tal alianza, lo espero por el bien del pueblo, sobre todo, bajo un gobierno nacional derechista. Ya veremos, la política de hoy es muy complicada y entre los políticos hay muchos individuos que solo buscan el bien para si mismos.

 

Te saludamos con un fuerte abrazo

¡ Salud i república!

Reg y Rosaleen

 

       Fill d’un professor de botànica, el doctor Reginal Saxton va néixer el 13 de maig de 1911 a Sud-Àfrica, a Ciutat del Cap, però la seva infància va transcórrer a la India, l’any 1920 van tornar a Anglaterra i estudià medicina.

       El 8 d’agost de 1936 un grup de joves integrat per metges, estudiants i infermeres es reunien a Londres amb la finalitat d’enviar ajuda mèdica a la II República, un dels quals era el jove metge Reginald Saxton. Dos mesos més tard  arribava a Espanya i després de passar per diferents hospitals de campanya,  a l’estiu de 1938 traslladà la seva unitat de transfusions que havia ideat, fins a l’hospital de la Cova de Santa Llúcia.

       El Doctor Saxton va descobrir nous mètodes per a les transfusions de sang i el seu treball va impressionar tant al periodista  David Zaiger, corresponsal a Paris de la cadena de diaris Schlesinger de Sud Àfrica i enviat especial a la Cova Hospital, que va exclamar:

 

    "Un dia aquests espanyols lliures haurien d’erigir una estàtua enfront d’aquesta cova. Una estàtua en honor d’un home  anomenat Reginald Saxton, Doctor en Medicina."

   

       La seva important labor durant la Guerra Civil tindria poc després una continuïtat als hospitals de campanya de la Segona Guerra Mundial. Els nou anys de drames i tragèdies acumulats a les seves espatlles li van ser reconeguts finalment amb la merescuda condecoració.

 

        El Dr. Saxton morí a Brighton (sud d’Anglaterra) el 27 de març de 2004 amb gairebé 93 anys.

 

        Fins a sempre “Doctor Transfusión” !

 

emg

 

De los contactos previos entre los brigadistas y Ángela Jackson se fijó unas fechas para su venida y los primeros días de noviembre de 2001 fueron los escogidos. Es entonces cuando Luis Masip Sans, Alcalde, me pidió si quería colaborar en la organización de los actos del regreso de los brigadistas y, naturalmente le dije que lo haría con mucho gusto. Las fechas escogidas fueron del 2 al 5 de noviembre y los días previos fueron de un intenso y desinteresado trabajo de una gran cantidad de personas jóvenes y mayores del pueblo.

    El domingo día 4 era el señalado para los actos centrales del homenaje en el cementerio y en la Cueva Hospital. Durante el día se realizaron excursiones por los espacios de la Batalla del Ebro y el día antes nos reunimos todos en una cena y una agradable y larga velada en la que compartí mesa con el Dr. Reginal Saxton de 90 años y su compañera Rossalen Shmitt situados delante de mí. Al lado derecho, tan sólo separado por Gerard Amorós, tenía Sam Russell de 86 años. Ambos no podían ocultar su emoción y satisfacción por haber vuelto. Tras las correspondientes presentaciones entramos en una agradable conversación en la que no faltaron las frecuentes referencias a su trabajo en el hospital de la Cueva de Santa Lucía. A ellos les sorprendió que yo hubiera sido 16 años alcalde, palabra que siempre utilizaron después para dirigirse a mí y, a mí, me sorprendió su impresionante sencillez y personalidad; era la primera vez que nos veíamos y no paramos de hablar; como si siempre nos hubiéramos conocido. Del Dr. Saxton, pese a sus 90 años, detecté su vitalidad y gran sentido del humor, se notaba al instante la excepcional historia que acumulaba a sus espaldas . La agradable e interesante conversación se alargó hasta la madrugada. El día siguiente era el señalado, había que hacer los últimos preparativos y dormir un poco.

      EL 4 de noviembre el sol salió con fuerza, el día era espléndido, primaveral; como si la climatología quisiera contribuir también al lucimiento de la emotiva jornada, ya que tan sólo dos días después la blancura inmaculada y purificadora de un manto de nieve, cubría las tumbas y el suelo del cementerio. Allí ya todo estaba preparado, gente de todas partes iba llegando y sólo un ligero murmullo rompía el silencio de aquel paisaje de bosques y olivos presidido por el majestuoso Montsant.

       Después del cementerio los actos se trasladaron a la Cueva hospital donde aún había más gente, se había montado una exposición de fotografías y había numerosos medios de comunicación, ante los que el Dr. Reginal Saxton recordaba aquellos días de trabajo en el hospital y mostraba la distribución de todo. Al final un brindis a la paz y las sardanas cerraban los actos de homenaje, los brigadistas se deleitaban con una multitud de jóvenes que los habían rodeado y el Dr. Reginald Saxton se reencontraba con algunos vecinos que les había curado las heridas. Una animada conversación se estableció entre todos; anécdotas, historias y vivencias escondidas e ignoradas de aquellos trágicos días salían a la luz al cabo de 63 años y, en medio de aquel calor, mi pensamiento viajaba hacia el pasado, pasaba por las fechas más significativas y llegaba a 1948 cuando estuve por primera vez en aquella cueva, y supe que allí había un hospital de guerra; una guerra que entonces, con cinco años, yo todavía no era consciente de su gran trascendencia.

      Como en la cena del día anterior en la comida del día 4 de noviembre de 2001 también compartí mesa con el Dr. Reginal Saxton y Rossalen Smit, la conversación se alargó toda la tarde y cuando nos levantamos de la mesa era ya de noche. El día siguiente lunes se tenían que ir y, al despedirnos, acabé con un: hasta prontoÉl se echó a reír, levantó los brazos y, situando las manos a la altura de la cabeza, las fue desplazando de arriba a abajo mostrandome todo su cuerpo y diciendome:

 

"No ves ya como estoy"


             El martes tenían que volver a Vancouver y, ni sus 90 años ni los 22 mil km. de viaje, habían sido un obstáculo para volver, ilusionados, al cabo de 63 años.
      En los meses siguientes el Dr. Reginald Saxton escribió algunas cartas pero, poco a poco, su estado de salud iba minvando. El 2 de julio de 2002 me decía:

 

   Estimado Alcalde,

  -... Mi mayor agradecimiento  por las fotografías de noviembre pasado en la Bisbal de Falset. En este momento me encuentro muy enfermo del corazón en el Hospital de la Universidad de Vancouver. Por favor, transmitid a todo el pueblo de la Bisbal de Falset mi gratitud i felicitación de parte de su

                       “Doctor Transfusión"


     Poco después el Dr. Saxton fue trasladado a Brighton, sur de Inglaterra. De allí en enero de 2004 llegó la última carta dirigida al amigo Francesc Masip Masip, pintor y dibujante del pueblo, mostrando su interés por el resultado de las recientes elecciones catalanas y la situación política de España.

 

         Querido amigo Francesc:      

      Te agradecemos tu carta y la bonita pintura de tu pueblecito nevado. Puedo recordar aquella colina cerca de la cueva en que montamos un hospital  y donde estuve unos quince días antes de cruzar el Ebro. Como ya sabes a menudo me acuerdo de esos días de mi vida dedicada al pueblo español desde el año 1936: nunca lo he lamentado. Ahora debido a la debilidad de mi corazón no puedo subir dos o tres peldaños de una escalera sin descansar, lo que demuestra mis aptitudes políticas.

            Me interesa mucho lo que me escribes de las últimas elecciones en Catalunya. Será difícil tal alianza, lo espero por el bien del pueblo, sobre todo, bajo un gobierno nacional derechista. Ya veremos, la política de hoy es muy complicada y entre los políticos hay muchos individuos que solo buscan el bien para si mismos.

 

Te saludamos con un fuerte abrazo

¡ Salud i república!

Reg y Rosaleen

 

      Hijo de un profesor de botánica, el doctor Reginal Saxton nació el 13 de mayo de 1911 en Sudáfrica, en Ciudad del Cabo, pero su infancia transcurrió en la India, en 1920 volvieron a Inglaterra y estudió medicina.
      El 8 de agosto de 1936 un grupo de jóvenes integrado por médicos, estudiantes y enfermeras se reunían en Londres con el fin de enviar ayuda médica a la II República, uno de los cuales era el joven médico Reginald Saxton. Dos meses más tarde llegaba a España y tras pasar por diferentes hospitales de campaña, en el verano de 1938 trasladó su unidad de transfusiones que había ideado, hasta el hospital de la Cueva de Santa Lucía.
       
El Doctor Saxton descubrió nuevos métodos para las transfusiones de sangre y su trabajo impresionó tanto al periodista David Zaiger, corresponsal en París de la cadena de diarios Schlesinger de Sudáfrica y enviado especial a la Cueva Hospital, que exclamó:

 

" Un día estos españoles libres deberían erigir una estatua frente a esta cueva. Una estatua en honor de un hombre llamado Reginald Saxton, Doctor en Medicina"
 

      Su importante labor durante la Guerra Civil tendría poco después una continuidad en los hospitales de campaña de la Segunda Guerra Mundial. Los nueve años de dramas y tragedias acumulados a sus espaldas le fueron reconocidos finalmente con la merecida condecoración.

           El Dr. Saxton murió en Brighton ( sur de Inglaterra ) el 27 de marzo de 2004 con casi 93 años.

 

¡Hasta siempre, "Doctor Transfusión"!

 

emg