"No ho oblidem mai. Preservar la memòria és un deure cívic". És la crida que ha volgut fer la gairebé centenària Neus Català, supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück. després de ser distingida amb la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva lluita per les llibertats democràtiques i per la memòria dels deportats pel nazisme, en un discurs llegit per la seva filla Margarita.
El Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat ha acollit aquest dilluns a la tarda l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés, que han rebut el guardó de mans del president de la Generalitat, Artur Mas.
L'escriptora Carme Martí, ha estat l'encarregada de glossar la figura de Neus Català. autora d’Un cel de plom, narració novel·lada de les esgarrifoses experiències d’una dona a qui l’avenç franquista obliga a exiliar-se a França, on s’enrola en la resistència tan bon punt comença l’ocupació nazi. S’implica en el maquis, camufla la seva funció de missatgera sota una disfressa de jove enamorada que regularment travessa en bicicleta un bosc per reunir-se amb l’enllaç i lliurar-liels encàrrecs. L’ardit és fatalment descobert i Català acaba sent detinguda l’11 de novembre del 1943. És l’inici del pitjor dels seus malsons.
L’homenatjada sembla l’única de la sala que no està a punt d’emocionar-se quan el relat s’endinsa en els detalls de la brutalitat: l’interrogatori, els cinc dies i cinc nits amuntegada amb 80 presoneres més en un vagó de bestiar rumb cap a un camp d’extermini per a dones. Ravensbrück. En arribar, a 22 graus sota zero, veu com fumegen les xemeneies del crematori. Després de dos mesos presenciant atrocitats, és traslladada a un camp de concentració txecoslovac per treballar en una fàbrica de guerra. Ella i d’altres s’apunten al sabotatge: inutilitzen les bales que fabriquen, espatllen màquines. “Em trauran la pell, però em quedaran els ossos”, exclama després de rebre una pallissa d’un agent de les SS. I arriben els aliats. Indestructible, Català segueix fent feina per al PSUC des del seu exili francès.
Neus Català
Neus Català, nascuda a Els Guiamets (Priorat) el 1915 és filla de camperols, tot i que només va dedicar-se a la vida del camp fins que va començar la Guerra Civil, que va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. Poc després, es va establir a Barcelona, on va estudiar infermeria i va acabar treballant a Premià de Dalt. La derrota republicana la va obligar a exiliar-se a França, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la porten a implicar-se a la resistència francesa.
Acabada la Segona Guerra Mundial, Català va combinar la lluita antifranquista amb la tasca en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d'extermini nazis. La seva trajectòria li ha merescut diversos reconeixements tant a França com a Catalunya.
"No lo olvidemos nunca. Preservar la memoria es un deber cívico". Es la llamada que ha querido hacer la casi centenaria Neus Català, superviviente del campo de exterminio nazi de Ravensbrück. después de ser distinguida con la Medalla de Oro de la Generalitat por su lucha por las libertades democráticas y por la memoria de los deportados por el nazismo, en un discurso leído por su hija Margarita.
El Salón de Sant Jordi del Palau de la Generalitat ha acogido este lunes por la tarde el acto de entrega de la Medalla de Oro de la Generalitat a Neus Català, Josep Maria Espinàs y Joan Rodés, que han recibió el galardón de manos del presidente de la Generalitat, Artur Mas.
La escritora Carmen Martín, ha sido la encargada de glosar la figura Neus Català. autora de Un cielo de plomo, narración novelada de las escalofriantes experiencias de una mujer a la que el avance franquista obliga a exiliarse en Francia, donde se enrola en la resistencia en cuanto comienza la ocupación nazi. Se implica en el maquis, camufla su función de mensajería bajo un disfraz de joven enamorada que regularmente travesía en bicicleta un bosque para reunirse con el enlace y entregarlo los encargos. El ardid es fatalmente descubierto y Català acaba siendo detenida el 11 de noviembre de 1943. Es el inicio de la peor de sus pesadillas.
La homenajeada parece la única de la sala que no está a punto de emocionarse cuando el relato se adentra en los detalles de la brutalidad: el interrogatorio, los cinco días y cinco noches amontonada con 80 prisioneras más en un vagón de ganado rumbo hacia el campo de exterminio para mujeres. Ravensbrück. Al llegar, a 22 grados bajo cero, ve como humean las chimeneas del crematorio. Después de dos meses presenciando atrocidades, es trasladada a un campo de concentración checoslovaco para trabajar en una fábrica de guerra. Ella y otros se apuntan al sabotaje: inutilizan las balas que fabrican, estropean máquinas. "Me sacarán la piel, pero me quedarán los huesos", exclama tras recibir una paliza de un agente de las SS. Y llegan los aliados. Indestructible, Catalán sigue trabajando para el PSUC desde su exilio francés.
Neus Català
Neus Català, nacida en Los Guiamets (Priorat) en 1915 es hija de campesinos, aunque sólo se dedicó a la vida del campo hasta que comenzó la Guerra Civil, que impulsó las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña de los Guiamets. Poco después, se estableció en Barcelona, donde estudió enfermería y terminó trabajando en Premià de Dalt. La derrota republicana la obligó a exiliarse en Francia, pero el estallido de la Segunda Guerra Mundial y la caída de Francia la llevan a implicarse en la resistencia francesa.
Terminada la Segunda Guerra Mundial, Catalán combinó la lucha antifranquista con la tarea en defensa de la memoria de los deportados catalanes y españoles a todos los campos de exterminio nazis. Su trayectoria le ha merecido varios reconocimientos tanto en Francia como en Cataluña.
—————