LA VIDA A LES COVES

2014-01-03 08:59

2013-11-04 17:43

        El bombardeig del 4 d’agost no es va repetir, però els avions no paraven de passar per damunt del poble i els combats aeris eren una constant. La gent, terroritzada, fugí cap a les coves de les muntanyes de l’entorn: començava la dura vida a les coves. Allí uns hi van néixer, altres hi van morir.

       L’estada a les coves durà fins a cinc mesos i anà de la calor sufocant del mes d’agost, fins al fred glacial d’aquell mes de desembre de 1938. Va ser un salt cap a la prehistòria, la gent va haver d’adaptar-se a les dures condicions de vida de milers d’anys enrere i, a mes de traslladar des de les seves cases els matalassos i estris de cuina, van habilitar petits corrals d’aviram, cabres i conills que solien intercanviar amb els militars per altres productes que no disposaven. A moltes coves s’hi van construir forns de pedra per a coure el pa i gairebé a totes hi convivien varies famílies, motiu pel qual, no hi faltava tampoc, un petit espai per a jugar les criatures i, a manca d’escola, algunes mares o altres familiars, substituïen als mestres. Amb tot, la seguretat no era total, en més d’una ocasió els avions solien metrallar-los i s’havien de protegir construint parets de pedra i amb sacs de terra a la boca de la cova.

 

        El bombardeo del 4 de agosto no se repitió, pero los aviones no paraban de pasar por encima del pueblo y los combates aéreos eran constantes. La gente, aterrorizada, huyó hacia les cuevas de las montañas del entorno: empezaba la dura vida en las cuevas. Allí unos nacieron, otros murieron.

       La estancia en las cuevas duró hasta cinco meses y fue desde el calor sofocante del mes de agosto, hasta el frío glacial de aquel mes de diciembre de 1938. Fue un salto hacia la prehistoria, la gente tuvo que adaptarse a las duras condiciones de vida de miles de años atrás y, además de trasladar desde sus casas los colchones y utensilios de cocina, habilitaron pequeños corrales de aves, cabras y conejos que solían intercambiar con los militares por otros productos que no disponían. En muchas cuevas se construyeron hornos de piedra para cocer el pan y en casi todas convivían varias familias, motivo por el cual, no faltaba tampoco, un pequeño espacio para jugar las criaturas y, a falta de escuela, algunas madres u otros familiares substituyan a los maestros. Con todo, la seguridad no era total, en más de una ocasión los aviones solían ametrallarles y tenían   que protegerse construyendo paredes de piedra y con sacos de tierra en la boca de la cueva

 

         A bombardment like that of 4 August did not occur again, but the planes never ceased to pass over the village, and aerial combats were continuous. The terrified villagers fled to the caves in the nearby mountains. Then the difficulties of life in the caves began. There were some who were born in the caves; others died there.

          This period of living in the caves lasted almost five months, from the suffocating heat of August to the freezing temperatures of December 1938. It was like going back in time to prehistoric times; people had to adapt to the harsh conditions that would have prevailed thousands of years in the past. Not only did they bring their mattresses and pots and pans to the caves, they also fenced off areas for the chickens, goats and rabbits that they sometimes exchanged with the soldiers for other types of food they were lacking. In many of the caves they built ovens out of stones so that they could cook bread. Several families shared each cave and a space was set aside for the children to play together. As the school was not open, some of the mothers or other members of the family would try to take on the role of teacher. However, the families were not entirely safe even in the caves – on more than one occasion, machine-gun fire from the planes reached inside making it necessary to build walls out of stones and sacks of earth at the entrances of the caves.