HOMENATGE A RATCHEL RITCHIE
EN EL COMIAT DE LA RACHEL RITCHIE
22 de desembre de 2016
Se’ns fa molt difícil parlar de tu, Rachel, als que t’hem conegut i estimat, quan ens sentim amb el cor ferit i aclaparats per un remolí d’imatges i records.
Ha estat a Siurana on ha passat tot; la Siurana del teu Priorat estimat i la Siurana on reposen les restes de Joan Sales i Núria Folch. I ha estat precisament allí, des del Salt de la Reina Mora des d’on has decidit dir-nos Adéu, Rachel. Arribares a la Bisbal el 2001 amb els brigadistes internacionals; la història de la Guerra Cilvil t’absorbí i a la Cova hospital de Santa Llúcia i al cementiri municipal homenatjarem als caiguts a la Batalla de l´Ebre; molta gent del poble vam treballar moltes hores amb tu fent els preparatius amb il·lusió. Poc després sorgiria l’associació No Jubilem la Memòria de la qual l’Angela Jackson i tu en serieu l´ànima. Aleshores conegueres al Gerard, bisbalenc, amb el qual, a la Cova hospital celebràveu la cerimònia del vostre enllaç.
Amb molta gent vinguda del teu país, Anglaterra, seguiren els homenatges als caiguts; coneixies perfectament la nostra llengua i, amb ella i la teva, erets la seva veu i la nostra veu. I ara, en el mateix cementiri que entrares per primer cop l’any 2001 dormiràs el son etern; entre els caiguts a la Batalla de l’Ebre i, entre els nostres i entre nosaltres.
Des del dolor que sentim els que t’hem conegut i estimat, volem encoratjar al teu marit Gerard, als teus fills, a la Carolina, i als teus pares, familiars i amics d’Anglaterra, a superar aquest mal tràngol pel que estan passant.
Descansa en pau, Rachel; el buit que deixes és immens. Et trobarem mol a faltar.
Speaking about Rachel is not an easy task for anyone who knew and loved her now that our hearts are bleeding and our minds are overwhelmed in a turmoil of images and memories.
It all happened in Siurana. The same Siurana in your loved Priorat and the same Siurana, as well, where Joan Sales and Núria Folch were laid to rest. And it was right there, from Salt de la Reina Mora, where you said farewell, Rachel.
It was back in 2001, alongside the brigadists, when you first arrived to la Bisbal de Falset. The stories of the Civil War touched you deeply, and together, at the Cave-Hospital Santa Llúcia and at the local cemetery, we rendered tribute to the fallen of the Battle of the Ebro. With great emotion, many people from the village worked hard with you making the arrangements for the ceremony. Soon after that, the association No Jubilem la Memòria, of which you and Angela Jackson were the heart and soul, was created. At that time you met Gerard, from la Bisbal de Falset, the man you later married at the Cave-Hospital.
With many people coming from your country, England, the tributes to the fallen continued. You could speak our language as well as your own, you were our voice and theirs. And today, at the same cemetery you first entered in 2001, you will sleep a never ending sleep, side by side with the fallen in the Battle of the Ebro, with our people, with us.
From this pain we feel, we want to give courage to her husband Gerard, her children, to Carolina, and to her parents, family and friends, so they can cope with the painful times they must endure.
Rest in peace, Rachel. The void you leave behind is inmense. We will miss you dearly.
Enric Masip Gorgori