HOMENATGE A HARRY DOBDON

Aquest  cementiri va ser construït poc abans de la Batalla de l’Ebre i venia a substituir el saturat, petit i gairebé centenari situat a les parets del poble. Ningú pensava aleshores que es convertiria en un cementiri de guerra on hi descansen víctimes del poble i soldats d’arreu del mon,  14 dels quals brigadistes de 9 nacionalitats diferents. Canadà, Estats Units, Regne Unit, Suècia, Països Baixos, Alemanya, Polònia, Àustria i Romania.

  Han passat ja més de 18 anys d’aquell mati del  8 de maig de 2005 quan aquest cementiri  i la Cova-Hospital de Santa Llú­cia tornaven a ser llocs de record i retrobament entre britànics i bisbalencs. En aquella ocasió Alun Menai tenia 92 anys, va ser company  de Harry Dobson i sentí una immensa alegria quan s’assabentà de la localització del cos del seu amic i no  dubtà gens de tornar al cap de 67 anys acompanyat del seu fill Ro­bert i ser protagonista destacat dels actes. L’emoció d’aquell dia arribà al seu punt àlgid quan, després de les flors, diposità sobre aquesta fossa comuna d’aquest cementiri de la vall del Montsant, un grapat de carbó de les mines gal·leses de la vall de Rhondda. En l’emotivitat d’aquells moments, Catalunya i el País de Gal·les no tan sols s’agermanaven per la seva terra i la seva gent, sinó tam­bé pels seus morts.

A la vall de Rhondda, Harry Dobson havia vist la prime­ra llum i, aquella llum, s’apagà per a ell prematurament i per a sempre, a la vall del Montsant.

     Ell i tants altres com ell, van ser víctimes  d’aquella guerra. Vingueren d’arreu i aquí es quedaren; entre els nostres i entre nosaltres i, en una pau, que no van te­nir en vida.

Vinguéreu d’arreu

a la nostra terra,

a la nostra vall,

al nostre petit paradís.

El riu d’aigua es convertí

en riu de sang.

La vostra sang.

Passareu per una santa cova

i serieu gairebé els primers

en entrar al nostre nou,

petit i bell cementiri.

I aquí, entre boscos i oliveres,

us hi aturareu a descansar per sempre;

entre els nostres i entre nosaltres,

buscats i no trobats.

A la nostra terra,

a la nostra vall,

al nostre petit cementiri...

Al nostre petit paradís!.