DISCURS PREMI FELIP DOMENECH
SALUTACIÓ REPRESENTANTS INSTITUCIONALS
PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ Joan Talarn
COORDINADORA U.P Raquel Serrat
I Un record molt especial a tu, FELIP DOMENECH COSTAFREDA. Te’n vas anar jove encara, però sento que avui estàs aquí, a l’entrega d’aquest premi que porta el teu nom del qual em sento molt honorat.
Agraïment CARLES Vicente de U. P. i Irene Perelló alcaldessa de la Bisbal de Montsant que m’han acompanyat, i a tots els companys del Sindicat
A L’ASSOCIACIÓ SERRES SEMBRADES DE RUELLES , LA LLENA, MONTSANT, SERRA DE PRADES
A L’ASSOCIACIÓ NO JUBILEM LA MEMÒRIA DEL PRIORAT
Fins al 1913 els meus avis paterns regentaven el Cafè del Centro, any que el meu pare complí els 14 anys i, aprofitant que el pastisser plegava, el meu pare va estar uns mesos a la Granadella aprenent l’ofici.
Tot i que teníem terres el meu ofici era pastisser, però al 1965, acabat el servei militar, els dos pastissers del poble acordàrem treballar setmanes alternes i així ens podíem dedicar a treballar la terra o altres activitats amb tranquil·litat. Però, no podia ser aliè a la societat rural i pagesa que m'envoltava. La meva tasca al sindicat era per dir-ho d'alguna manera, organitzativa.
Mentre els altres companys estaven al tros, jo tot dia estava pendent del telèfon, els mitjans de comunicació, preparant un document de protesta, de denuncia o informatiu, preparar contactes i tenir-ho tot a punt, per si de cas al vespre, s'havia de sortir per assistir a alguna reunió imprevista i urgent.
Uns pocs militants vam ser el nucli inicial del poble, uns militants que iniciàvem uns anys intensos, frenètics, apassionants de lluites, d’emocions i d’apostolat sindical.
Hi va haver temps difícils pels pobles de la vall del Montsant i l’experiència en el sindicat va ser primordial en els vint anys que vaig estar a l’Ajuntament (4 de regidor i 16 com alcalde) per això aquest premi també el vull compartir amb tots els companys que em van acompanyar en aquells anys a l’Ajuntament.
Un record també per a Ramon Vila alcalde de Margalef, Joan Masip alcalde de Cabacés, Pere Sas alcalde de la Palma d’Ebre, Jaume Ferrús alcalde de la Vilella Baixa, Rosa Descarrega alcaldessa del Lloar, Ramon Aleu alcalde de Falset, però fill de Margalef. I al poble, que sempre el vam tindre massivament al costat quan calia.
Res s’hauria aconseguit sense la unitat i esperit de lluita heretat del Sindicat. Penso en la Brigadista Penny Feiwel al novembre de 2001 a la Cova Hospital de Santa Llúcia en l’acte del retorn dels Brigadistes, tenia 92 anys, aparentment una figura feble i delicada, però al començar el discurs va ser una explosió d’energia, la seva veu impactà a la roca que l’aixoplugava i ressonà amb potència per tota la cova “LA LIBERTAT NO SE NOS DA SIN UNA LUCHA PREVIA” acabà dient. I la lluita durà anys i donà els seus fruits.
Avui m’ha acompanyat aquí l’amic Paco Masip “Regatxo” primer pagès, sindicalista i després gran dibuixant i pintor, ell ens feia les pancartes i cartells, membre del col·lectiu ARTS DE PONENT, venia sovint a Lleida i amb el seu amic i pintor Josep Guillén compartiren inquietuds i experiències artístiques.
LA VESSANT MEMORIALISTA
Era una necessitat, nascut el 1943, la meva generació no va viure directament la guerra, però la seva ona expansiva ens agafà de ple: inconscientment vivíem un altra guerra.
Les meves vivències i experiències memorialistes han basculat entre el Segre i l’Ebre. Per les terres de Lleida he viscut emocionalment la reculada de la 60 Divisió republicana buscant el pare desaparegut d’un amic.
“Des d’aquí veig el Montsant, me’l miro cada dia moltes vegades i sempre pensant en vosaltres. Ja no et dic el que has de fer o deixar de fer pel nostre fillet, estreny-lo entre els teus braços i fes-li petons, quan jo vingui els hi farem tots dos” Ho deia des d’Arbeca. I ja no va tornar.
I a l’Ebre, els estralls de la Batalla. De l’un i l’altre he reviscut situacions d’una duresa i crueltat extrema, però també, moments d’alegria i emoció.
¡Quiero expresar nuestra alegría i nuestra honda emoción, de estar aquí con vosotros, mujeres i hombres de este encantador pueblecito, en este entorno magnifico!
¡Que alegria estar aquí en esta tierra sagrada que fue para nosotros! exclamà el brigadista Sam Russell” el 2001 al cementiri municipal.
I l’alegria i emoció dels familiars quan han trobat als seus desapareguts morts a la Cova i enterrats al cementiri, on també n’hi ha de les Terres de Lleida.
I una escriptora de les terres de Lleida, de Torrelameu, resident a Mollerussa, l’Helena Rufat, Casals, ha plasmat recentment la Bisbal del 38 amb la seva obra LES ÀNIMES FIDELS, PREMI JOANOT MARTORELL 2024. Moltes gràcies Helena per venir!
Endavant Unió de pagesos!
Endavant gent de la Terra Ferma!
I com diu Marius Torres “La Terra, no sabrà mai mentir”
Moltes gràcies a tots!