DIGUEU A LA FAMILIA QUE ANEM CAP A L'EBRE!

Molts dels que ja hem entrat en els anys de la jubilació, tenim el son lleuger, ens costa dormir la nit sencera, mes si professionalment, com és el meu cas, dormir en dues etapes ha estat l’habit de tota la vida. Actualment, al cap de catorze anys de quedar lliure d’aquesta obligació encara no he pogut trencar aquesta dinàmica a les nits, a les tres hores ja hem desperto. A la tauleta de nit hi tinc una ràdio que va tota la nit a un volum molt fluixet i està sintonitzat sempre  a Catalunya Radio.

Un dia del mes de novembre de 2014 em vaig despertar poc abans de les tres de la matinada quan ja s’estava acabant el programa «La nit dels ignorants» que aquella nit havia tractat el tema dels desapareguts a la Guerra Civil. Com que no l’havia pogut escoltar en directe, vaig descarregar-lo complert des de l’arxiu de l’emissora i, després d’escoltar-lo, vaig detectar un gran desconeixement sobre el tema d’alguns familiars  que encara estan buscant els seus desapareguts; no sabien que fer i per on començar. Com que no podia intervenir telefònicament vaig enviar un correu electrònic a Xavier Solà, el seu conductor, amb algunes orientacions per als oients sobre que fer i com fer-ho, que va llegir la mateixa nit. Després em demanar per gravar una entrevista telefònica que, previ anunci, es va emetre al cap d’uns dies.

 Com a conseqüència d’aquella emissió, vaig rebre algunes trucades telefòniques, una de les quals d’una senyora molt gran que havia perdut el seu germà a la Batalla de l’Ebre, em va deixar les dades que li vaig demanar i, sense assegurar-li res, vaig iniciar la revisió de les llistes que disposava, començant per la del poble i seguint per diferents de la comarca. Malauradament en cap d’elles vaig trobar el germà d’aquella senyora, però, per seguretat vaig iniciar amb lentitud, una segona revisió. Quan em trobava revisant la de la Torre de Fontaubella, un nom i cognoms em van cridar l’atenció, em resultaven molt coneguts, amb seguretat vaig pensar que eren de Margalef; Josep Perelló Franch era a la llista dels morts al front d’aquest poble a tan sols 3 km. del meu. Immediatament em vaig posar en contacte telefònic amb el seu Alcalde, Ramón Vila i li vaig comentar el cas, em va dir que mai havien sabut res mes d’ell, tan sols sabien que havia desaparegut a l’Ebre i que de la seva família tan sols vivien una germana, amb salut molt precària, i un germà, Mateu Perelló Franch, de 85 anys que, efectivament, ens coneixíem molt. Al cap d’uns moments, tremolós i emocionat, -i jo tant com ell- el tenia al telèfon i podia dir-li que les restes del seu germà es trobaven en una fosa comuna de la Torre de Fontaubella on havia mort a l’hospital del túnel de tren el 27 d’agost de 1938 com a conseqüència de les greus ferides rebudes al front de l’Ebre.

   Al cap de pocs dies el Mateu i el seu fill van venir a casa, vam estar parlant del seu germà i que si ho volien, els acompanyaria a la Torre de Fontaubella, però que prèviament m’havia de posar en contacte amb l’Albert Sabaté, amic, autor de les llistes del seu poble i actual President de l’associació «No Jubilem la Memòria». Ell miraria en quina de les tres foses estava i ens acompanyaria al lloc.

Aquell dia de juliol de 1938 Mateu Perelló Franch tenia 8 anys i com molta altra gent de Margalef, estava a la vora de la carretera mirant l’espectacle de l’incessant pas de camions del XV Cos d’Exèrcit Republicà carregats de soldats que, de terres lleidatanes anaven en direcció a l’Ebre. De sobte, de la caixa d’un d’aquells camions farcida de soldats el Mateu escolta un crit esborronant, ¡¡¡Soc el Josep de cal Pere l’Agustí, digueu a la família que anem cap a l’Ebre!!!   Era el seu germà gran! Era el seu germà Josep de la Lleva del Biberó. És l’ultim record del seu germà. Moriren pares, germans... Mai en saberen res més: A Josep Perelló Franch del XV Cos d’Exercit, 3ª Divisió, 31 Brigada, 321 Batalló i 4ª Companya, la Batalla de l’Ebre se’l va engolir.

JOSEP PERELLÓ FRANC

XV , 3º DIVISIÓ 31 BRIGADA 323 BAT 4ª cIA