Una guerra sempre és cruel, la seva herència projecta els seus efectes molt més enllà del mateix conflicte i abasta noves generacions què intentaran viure i sobreviure enmig de desfermades misèries humanes.

  No podem entendre l’anomenada Guerra Civil si el nostre marc mental no la situa dintre la gran convulsió general europeu de la primera meitat del segle XX; possiblement el més tràgic i destructiu de la història de la humanitat.

  Hom té la sensació que tot queda molt lluny, molt difús, però els seus efectes encara perduren. Han passat molts anys i són pocs els que van viure i ser protagonistes directes d’aquells tràgics esdeveniments; fins i tot els que arribarem poc després hem entrat en el tram final del recorregut.

   És difícil jutjar ara als seus protagonistes per tot el que va passar. No tenim prou elements de judici sense situar-nos en la seva pròpia ment, en la seva pròpia pell. Avui ni la situació social és la mateixa, ni pensem igual, ni els ideals són els mateixos; molt sovint ens trobem amb persones d’ideals i posicionaments polítics antagònics als que tenien els seus pares i avis.

  Com a hereu directe d’aquell daltabaix soc conscient de la meva part de responsabilitat en la tasca de preservació i transmissió de la memòria col·lectiva. Per a les noves generacions aquesta guerra els queda molt lluny, d'aquí a poc l’interès per la qual probablement es reduirà al cercle dels historiadors, i no en el record i emocions de les persones. Entre tant els qui, pels records i emocions en sentim motivats per continuar, seguirem el camí marcat per la nostra pròpia consciència; recordant i donant a conèixer el passat per evitar els errors en el futur: tan sols coneixen la nostra història podrem construir un món millor.

AIXÒ VA PASSAR

Enric Masip Gorgori