SOL FRANKEL

2014-06-14 08:45

  

De la gran quantitat de ferits que van ingressar a la Cova Hospital de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset durant la Batalla de l'Ebre, poc s'ha sabut de les seves vides; molts van morir i els seus noms no sempre van ser registrats. Dels nombrosos metges que hi van treballar, tan sols del Dr. Miquel Gras Artero s’han recuperat els registres mèdics i, és en aquestos, on s’han detectat registres de defuncions que no van ser registrades  a la fossa comuna del cementiri; possiblement pel deliri de la situació i per la dificultat de trobar homes grans -la resta estaben al front- per a enterrar-los ja que, un cop van començar els bombardeigs, tothom va fugir cap a les coves.

   Entre els ferits que van salvar les seves vides, molts van quedar amb importants seqüeles, tant físiques com psíquiques i un dels pocs que es coneixen és el brigadista britànic, Sol Frankel.

   Salomon Frankel va néixer el 31 de març de 1914 a Londres. Els seus pares eren immigrants polonesos jueus que es van instal·lar amb els seus nou fills a Whitechapel, a l'East End. Als 14 anys va deixar l'escola i va començar a treballar als tallers de confecció del barri. Amb el temps va ser sastre de professió i un notable il·lustrador i aquarel·lista a les seves estones lliures.

    Va creixer a l'East End als anys trenta i va presenciar els atacs antisemites de la creixent formació feixista del National Front. Es va allistar a la Lliga Juvenil Laborista i, més tard, al Partit Comunista, al qual finalment va renunciar per retornar, ja a la seva maduresa, al moviment laborista. De jove va participar activament a la històrica batalla de Cable Street, del 4 d'octubre de 1936, genuí alçament popular londinenc contra els feixistes anglesos. Els manifestants els van tallar el pas al carrer Cable, llavors eminentment jueva, al lema, cantat en castellà, de No passaran.

   A l'any següent, Frankel aixecava tendes de campanya i habilitava vàters al campament dels 3.826 nens bascos que van arribar a bord de l‘Havana. El vaixell va salpar de Santurce amb els evacuats i un grup de professors, metges i assistentes, el 21 de maig de 1937, i dos dies després atracava al port de Southampton. Va ser el primer gest pràctic de solidaritat britànica amb les víctimes de la Guerra Civil. El Govern de Londres va acceptar als refugiats arran del bombardeig i destrucció de Gernika, però es va negar a finançar el cost de manutenció dels nens bascos.

   Van ser voluntaris com Sol Frankel,  els que van atendre els menors al campament de North Stoneham, al comtat de Hampshire, i es van encarregar de buscar llar  més estable amb famílies i associacions britàniques. Ell mateix solia recordar una tràgica anècdota de la seva experiència amb els evacuats: "Una nit es va anunciar que els feixistes havien entrat a Bilbao. La notícia va provocar una revolta entre els nens. Es van escapar del campament. Eren uns nens -els majors d’uns 14 anys- però  sortiren corrent . Vam estar buscant-los tota la nit, intentant reagrupar-los. Em van cridar feixista. Volien tornar a Espanya."

     Aquesta mateixa tardor, i amb 23 anys, sortia d'Anglaterra per lluitar contra el feixisme a Espanya. Va combatre amb el batalló britànic de les Brigades Internacionals a Tarazona de la Manxa i a l’Ebre. Al juliol de 1938 va ser ferit a la Batalla de l'Ebre i ingressat a la Cova Hospital; una bala li va travessar el braç dret, tallant tendons i nervis. Amb el membre permanentment mig paralitzat, va tornar a Londres. Va ser eximit del front a la II Guerra Mundial, però va assistir com a voluntari a les nits del bombardeig aeri durant el Blitz de Londres. El seu activisme polític com a home d'esquerres i defensor de la llibertat mai va decaure. A Espanya va tornar per última vegada el 2003, en ocasió del 65 aniversari de la batalla de l'Ebre.

    Solomon Frankel, va morir el 18 de maig del 2007 als 93 anys. La seva absència es va sentir especialment a Southampton, ja que en aquesta ciutat costanera es commemorava, al llarg de la jornada, el 70è aniversari de l'arribada de 3.826 nens bascos a bord de l'Havana.

 

De la gran cantidad de heridos que ingresaron en la Cueva Hospital de Santa Lucía de la Bisbal de Falset  durante la Batalla del Ebro poco se ha sabido de sus vidas; muchos murieron y sus nombres no siempre fueron registrados. De los numerosos médicos que trabajaron allí, tan sólo del Dr. Miquel Gras Artero se han recuperado los registros médicos y, es en estos, donde se han detectado registros de defunciones que no fueron registradas en la fosa común del cementerio; posiblemente por el delirio de la situación y por la dificultad de encontrar hombres mayores -el resto estaban en el frente- para enterrarlos ya que, una vez comenzaron los bombardeos, todo el mundo huyó hacia las cuevas.

    Entre los heridos que salvaron sus vidas, muchos quedaron con importantes secuelas, tanto físicas como psíquicas y uno de los pocos que se conocen es el brigadista británico, Sol Frankel.

    Salomón Frankel nació el 31 de marzo de 1914 en Londres. Sus padres eran inmigrantes polacos judíos que se instalaron con sus nueve hijos en Whitechapel, en el East End. A los 14 años dejó la escuela y comenzó a trabajar en los talleres de confección del barrio. Con el tiempo fue sastre de profesión y un notable ilustrador y acuarelista en sus ratos libres.

    Creciendo en el East End en los años treinta, Frankel presenció los ataques anti­semitas de la creciente formación fascista del National Front. Se alistó a la Liga Juvenil Laborista y, más tarde, al Partido Comunista, al que finalmente renunció para retornar, ya en su madurez, al movimiento laborista. De joven participó acti­vamente en la histórica batalla de Cable Street, del 4 de octubre de 1936, genuino alzamiento popular londinense contra los fascistas ingleses. Los manifestantes les cortaron el paso en la calle Cable, entonces eminentemente judía, al lema, cantado en caste­llano, de No pasarán.

   Al año siguiente, Frankel levantaba tiendas de campaña y habilitaba retretes en el campamento de los 3.826 niños vascos a bordo del Habana. El buque zarpó de Santurce con los evacuados y un grupo de profesores, médicos y asistentas, el 21 de mayo de 1937, y dos días después atracaba en el puerto de Southampton. Fue el primer gesto práctico de solidaridad británica con las víctimas de la Guerra Civil. El Gobierno de Londres aceptó a los refugiados a raíz del bombardeo y destrucción de Gernika, pero se negó a financiar el coste de manutención de los niños vascos.

   Fueron voluntarios, como Sol Frankel, quienes atendieron a los menores en el campamento de North Stoneham, en el condado de Hampshire, y se encargaron de buscarles morada más estable con familias y asociaciones británicas. Él mismo solía recordar una trágica anécdota de su experiencia con los evacuados: "Una noche se anunció que los fascistas habían entrado en Bilbao. La noticia provocó una revuelta entre los niños. Se escaparon del campamento. Eran unos críos -los mayores de unos 14 años- pero echaron a correr. Estuvimos buscándoles toda la noche, intentando reagruparlos. Me llamaron fascista. Querían volver a España".

    Y, ese mismo otoño, con 23 años, salía de In­glaterra para luchar contra el fascismo en España. Combatió con el batallón britá­nico de las Brigadas Internacionales en Tarazona de la Mancha y en el Ebro. En julio de 1938 fue herido en la Batalla del Ebro e ingresado en la Cueva Hospital; una bala le atravesó el brazo derecho, cortando tendones y nervios. Con el miembro permanentemente medio paralizado, regresó a Londres. Fue exi­mido del frente en la II Guerra Mundial, pero asistió como voluntario en las no­ches del bombardeo aéreo durante el Blitz de Londres. Su activismo político como hombre de izquierdas y defensor de la libertad nunca decayó. A España regresó por última vez en 2003, con ocasión del 65º aniversario de la batalla del Ebro.

    Solomon Frankel, murió el 18 de mayo de 2007 a los 93 años. Su ausencia se sintió especialmente en Southampton, ya que en esta ciudad costera se conmemoraba, a lo largo de la jornada, el 70º aniversario de la llegada de 3.826 niños vascos a bordo del Habana.