RESTAURANT EL PASSAT

2016-02-13 11:38

   DIARI EL PUNTAVUI - TXELL PARTAL 

 Sis anys després de la seva creació, el Memorial Democràtic ultima els detalls per fer públic el registre de republicans deportats en camps de concentració nazis 

     El va crear l'Amical Mauthausen amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, i actualment hi ha inscrits 9.003 deportats, que aspiren a veure com se'ls reconeix aquesta condició

   Els deportats espanyols en camps de concentració nazis continuen sent una part desconeguda de la història més recent. El mes d'octubre passat, la Generalitat de Catalunya, a través del Memorial Democràtic, va passar a ser el titular de la base de dades dels deportats republicans en camps de concentració nazis. Un projecte que va començar l'any 2007 impulsat per l'Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb la intenció de reconstruir de mica en mica una història oblidada. El Memorial es fa càrrec del projecte perquè aquest passi a ser d'accés públic. I així, tota la investigació que s'ha fet en els últims vuit anys pugui estar a l'abast d'investigadors i professionals del tema, però també de familiars d'aquestes persones deportades. La intenció des de la direcció del Memorial és que la base de dades es pugui consultar a partir de la primavera, coincidint amb l'estrena d'una nova exposició anomenada Franco neutral? Catalunya i Espanya en la Segona Guerra Mundial, on també es dedicarà una gran part a retre homenatge als deportats republicans en camps de concentració. A més coincidirà amb la pròxima estrena de la Memoteca, un nou espai dins de la seu del Memorial Democràtic. Una biblioteca especialitzada en temes de memòria històrica, on la base de dades hi tindrà un lloc important.

La intenció ésque la primavera vinent la base de dades ja es pugui consultar

   Però arribar fins aquest punt no ha estat fàcil. Fa molt de temps que diferents parts implicades en el projecte reclamen que és necessari que aquesta base de dades sigui de lliure accés. “No pot ser que una investigació que ha costat tants diners als contribuents no sigui d'accés públic. Això comporta que aquesta memòria es pugui patrimonialitzar, i no hauria de ser així”, es queixa Alfons Aragoneses, professor de la història del dret a la UPF i excoordinador de la base de dades.

  Ja l'any 2009, quan es van presentar els primers resultats extrets de la investigació, es van anunciar que el següent pas necessari era fer-la d'accés públic.“Diuen que no s'ha pogut fer perquè s'ha de tenir cura d'a quina informació es dóna accés, a causa de la llei de protecció de dades, però també ha faltat voluntat per fer-ho”, afirma Alfons Aragoneses, qui l'any passat va renunciar a la coordinació de la base de dades per la falta d'interès de les institucions i associacions en l'obertura i internacionalització d'aquesta, ja que sense aquesta obertura creu que el projecte no té sentit.

  Ara sembla que per fi tota aquesta informació serà d'accés públic. “Intentarem que sigui consultable al més aviat possible” afirma Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de Catalunya. Però és un procés que, segons explica, no es pot fer d'un dia per l'altre: “Primer cal crear una comissió de transferència de la base de dades amb la UPF i l'Amical, perquè ens expliquin en quin punt estan de la investigació i quins resultats han obtingut. I un cop ja tinguem la base de dades a la nostra titularitat haurem de treballar i decidir què podem fer públic, tenint en compte la llei de protecció de dades.”

  La realitat és que des del mes d'octubre passat, quan es va firmar el conveni, s'ha avançat molt poc. Fins a principi de febrer la UPF no va designar qui s'encarregaria de fer aquest traspàs. El projecte ha estat més d'un any sense cap coordinador, després que Aragoneses deixés al càrrec. Tot això ha fet que fins ara no s'hagi pogut avançar en la seva cessió.

  Els últims anys han estat complicats. Juan Manel Calvo, vocal de l'Amical de Mauthausen, reconeix que el projecte ha viscut una aturada des de l'any 2010: “Amb el canvi de govern i la crisi es va deixar d'invertir els recursos necessaris en el projecte. A més, la sensibilitat política que hi havia en un primer moment va quedar en un segon terme.” Tot i que afirma que s'ha continuat treballant en el projecte recollint noves informacions, però a un ritme més lent.

   Actualment hi ha registrats 9.003 deportats republicans i un grup de 500 jueus sefardites que el govern franquista va repatriar des del camp de Bergen-Belsem, el 65% dels quals van morir durant la seva estada els camps de concentració. Només 3.135 van aconseguir sobreviure. Però aquesta base de dades ha anat més enllà de la informació més bàsica. No s'ha quedat exclusivament en la data de naixement o la d'entrada al camp de concentració, sinó que s'han encreuat les dades més personals per tal de construir informació sobre el col·lectiu. Amb tot això han pogut reconstruir l'itinerari de la deportació republicana al III Reich, i explicar la trajectòria anterior i posterior a l'estada als camps. Unes informacions que l'han convertit en una de les més completes importants d'Europa.

  Amb tota aquesta informació es pretén ajudar a la recuperació de la memòria històrica d'uns deportats que van veure com els seus companys rebien homenatges als seus països d'origen i ells, en canvi, no podien tornar a casa. Donar a conèixer aquells que van haver de fugir del seu país després de la victòria franquista, i de cop es van veure dins de la Segona Guerra Mundial. Uns ciutadans que mai han rebut ni la demanda de perdó ni el reconeixement de l'Estat espanyol.

   I és que avui dia encara són molts els nens que s'estranyen quan descobreixen que als camps de concentració també hi havia republicans espanyols.

   Encara queda molta feina per fer, però donar accés a tota aquesta informació pot ajudar a fer més visible aquesta història oblidada.

9.003

deportats.

La base de dades dels deportats republicans espanyols en camps de concentració nazis consta d'un total de 9.003 persones. El 65% de les quals van morir als mateixos camps de concentració. Només un total de 3.135 van aconseguir sortir-ne vius. El camp de concentració que més republicans va rebre va ser el de Mauthausen, amb un total de 7.000 deportats, la majoria dels quals hi van entrar l'any 1941 provinents directament dels camps de presoners de guerra. A més, a la base de dades també hi consten 500 jueus sefardites que el govern de Franco va repatriar a Espanya acabada la guerra.             Deportats catalans, durant un homenatge que el govern català els va fer l'any 2005 Foto: JORDI SOTERAS / ARXIU.

RESTAURANDO EL PASADO

     Seis años después de su creación, el Memorial Democrático ultima los detalles para hacer público el registro de republicanos deportados en campos de concentración nazis

  Lo creó la Amical Mauthausen con la colaboración de la Universidad Pompeu Fabra, y actualmente hay inscritos 9.003 deportados, que aspiran a ver como se les reconoce esta condición

   
    Los deportados españoles en campos de concentración nazis siguen siendo una parte desconocida de la historia más reciente. En octubre pasado, la Generalitat de Cataluña, a través del Memorial Democrático, pasó a ser el titular de la base de datos de los deportados republicanos en campos de concentración nazis. Un proyecto que comenzó en 2007 impulsado por la Amical de Mauthausen y la Universidad Pompeu Fabra (UPF) con la intención de reconstruir poco a poco una historia olvidada. 
   El Memorial se hace cargo del proyecto para que éste pase a ser de acceso público. Y así, toda la investigación que se ha hecho en los últimos ocho años pueda estar al alcance de investigadores y profesionales del tema, pero también de familiares de estas personas deportadas. La intención desde la dirección del Memorial es que la base de datos se pueda consultar a partir de la primavera, coincidiendo con el estreno de una nueva exposición llamada Franco neutral? Cataluña y España en la Segunda Guerra Mundial, donde también se dedicará una gran parte a rendir homenaje a los deportados republicanos en campos de concentración. Además coincidirá con el próximo estreno de la Memoteca, un nuevo espacio dentro de la sede del Memorial Democrático. Una biblioteca especializada en temas de memoria histórica, donde la base de datos tendrá un lugar importante.
   
 La intención es que la próxima primavera la base de datos ya se pueda consultar
    Pero llegar hasta este punto no ha sido fácil. Hace mucho tiempo que diferentes partes implicadas en el proyecto reclaman que es necesario que esta base de datos sea de libre acceso. "No puede ser que una investigación que ha costado tanto dinero a los contribuyentes no sea de acceso público. Esto conlleva que esta memoria se pueda patrimonializar, y no debería ser así ", se queja Alfons Aragoneses, profesor de la historia del derecho en la UPF y ex coordinador de la base de datos.
 
    Ya en el año 2009, cuando se presentaron los primeros resultados extraídos de la investigación, se anunció que el siguiente paso necesario era hacerla de acceso público. "Dicen que no se ha podido hacer porque hay que tener cuidado de a qué información se da acceso, debido a la ley de protección de datos, pero también ha faltado voluntad para hacerlo ", afirma Alfonso Aragonesas, quien el año pasado renunció a la coordinación de la base de datos por la falta de interés de las instituciones y asociaciones en la apertura e internacionalización de la misma, ya que sin esta apertura cree que el proyecto no tiene sentido.
 
   Ahora parece que por fin toda esta información será de acceso público. "Intentaremos que sea consultable lo antes posible" afirma Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democrático de Cataluña. Pero es un proceso que, según explica, no se puede hacer de un día para otro: "Primero hay que crear una comisión de transferencia de la base de datos con la UPF y la Amical, para que nos expliquen en qué punto están de la investigación y qué resultados han obtenido. Y una vez ya tengamos la base de datos en nuestra titularidad deberemos trabajar y decidir qué podemos hacer público, teniendo en cuenta la ley de protección de datos. 
 
   La realidad es que desde el mes de octubre, cuando se firmó el convenio, se ha avanzado muy poco. Hasta principios de febrero la UPF no designó quien se encargaría de hacer este traspaso. El proyecto ha sido más de un año sin ningún coordinador, después de que Aragonesas dejara el cargo. Todo esto ha hecho que hasta ahora no se haya podido avanzar en su cesión.
 
   Los últimos años han sido complicados. Juan Manuel Calvo, vocal de la Amical de Mauthausen, reconoce que el proyecto ha vivido un paro desde el año 2010: "Con el cambio de gobierno y la crisis se dejó de invertir los recursos necesarios en el proyecto. Además, la sensibilidad política que había en un primer momento quedó en un segundo plano. "Aunque afirma que se ha seguido trabajando en el proyecto recogiendo nuevas informaciones, pero a un ritmo más lento.
 
   Actualmente hay registrados 9.003 deportados republicanos y un grupo de 500 judíos sefardíes que el gobierno franquista repatriar desde el campo de Bergen-Belsen, el 65% de los que murieron durante su estancia en los campos de concentración. Sólo 3.135 lograron sobrevivir. Pero esta base de datos ha ido más allá de la información más básica. No se ha quedado exclusivamente en la fecha de nacimiento o la de entrada al campo de concentración, sino que se han cruzado los datos más personales para construir información sobre el colectivo. Con todo ello han podido reconstruir el itinerario de la deportación republicana en el III Reich, y explicar la trayectoria anterior y posterior a la estancia en los campos. Unas informaciones que le han convertido en una de las más completas importantes de Europa.
 
   Con toda esta información se pretende ayudar a la recuperación de la memoria histórica de unos deportados que vieron como sus compañeros recibían homenajes en sus países de origen y ellos, en cambio, no podían volver a casa. Dar a conocer aquellos que tuvieron que huir de su país tras la victoria franquista, y de repente se vieron dentro de la Segunda Guerra Mundial. Unos ciudadanos que nunca han recibido ni la demanda de perdón ni el reconocimiento del Estado español.
   Y es que hoy en día todavía son muchos los niños que extrañan cuando descubren que los campos de concentración también había republicanos españoles.
 
   Aún queda mucho trabajo por hacer, pero dar acceso a toda esta información puede ayudar a hacer más visible esta historia olvidada.
 
9003
deportados.
 
   La base de datos de los deportados republicanos españoles en campos de concentración nazis consta de un total de 9.003 personas. El 65% de las cuales murieron en los mismos campos de concentración. Sólo un total de 3.135 lograron salir vivos. El campo de concentración que más republicanos recibió fue el de Mauthausen, con un total de 7.000 deportados, la mayoría de los que entraron en 1941 provenientes directamente de los campos de prisioneros de guerra. Además, en la base de datos también constan 500 judíos sefardíes que el gobierno de Franco repatriar a España terminada la guerra.
 
 

—————

Retorna


Contacte

AIXÒ VA PASSAR

C/. de la Palma nº 13
43372 LA BISBAL DE FALSET


Tl. 977 819 035 - 620 860 455


Etiquetes

  1. Una placa