77 ANYS DESPRÉS DE LA BATALLA DE L’EBRE...

2015-05-05 23:26

    Isidre Manyosa Companyó nasqué a Ripollet (Vallés Occidental) el 31 de desembre de 1904, fill d'una família força coneguda, era el més gran de cinc germans, una noia i quatre nois, allà residia, allà es va casar amb l'Engràcia Codina i Roca, (nada a Santa Coloma de Queralt) allà van néixer els seus fills, Maria Teresa i Pere, i entre 1934 i 1936 va ser regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament. 

El seu fill, Pere Manyosa i Codina, tan sols tenia un mes i mig aleshores, i ja no va conèixer el seu pare. Pocs mesos després amb  la seva mare i germana, per por de les possibles represàlies, s’afegien a les llargues    caravanes camí de l’exili francès,  on el sorprengué la Segona Guerra Mundial.                                          

   A la tornada de l’exili els primers anys de la postguerra, van refer la seva vida a Cervera, i des de 1956  a Mollerussa (Pla d’Urgell) on viuen actualment.

  Malgrat que no el va arribar a conèixer, el Pere no ha parat de buscar i voler saber el destí del seu pare, i per fi, el passat 22 d’abril, com tantes vegades havia fet a Internet, apareixia a la pantalla del seu ordinador una llista de la fossa comuna del cementiri de la Bisbal de Falset on figurava el nom del seu pare mort a l’hospital de la Cova de Santa Llúcia i enterrat el 27 de juliol de 1938.

  L’emoció i l’alegria envaïren al Pere i, uns dies desprès amb la seva esposa, corrien cap a la Bisbal de Falset i  es plantaven davant la fossa comuna del cementiri.

   Les sorpreses del Pere no s'acabaren aquí, doncs quina casualitat, a la mateixa fosa hi es enterrat, Isidre Tella i Valls, localitzat l’any 2003 (una làpida el recorda) oncle del Magí Carné Tella ex alcalde de Mollerussa i bon amic seu.

    En breu tornaran amb tota la família per  homenatjar-lo  i col·locar una làpida que el recordi.

- Malgrat tot, m’agrada el lloc, en aquestes muntanyes i aquest bell paisatge on descansen les restes del meu pare - exclamà el Pere en abandonar el cementiri.

ESQUERRA: L'ENGRÀCIA I L'ISIDRE       DRETA : L'ENGRÀCIA CODINA, UNA AMIGA, I LA MARIA TERESA I EL PERE MANYOSA A MAIRIE SUR SEINE (França) 1939

77 AÑOS DESPUÉS DE LA BATALLA DEL EBRO,LOCALIZA LOS RESTOS DE SU PADRE EN LA FOSA COMÚN DEL CEMENTERIO DE LA BISBAL DE FALSET

Isidre Manyosa y Companyó nació en Ripollet (Vallés Occidental-Barcelona) el 31 de diciembre de 1904, hijo de una familia muy conocida, era el mayor de cinco hermanos, una chica y cuatro chicos, allí residía, allí se casó con Engracia Codina y Roca, (nacida en Santa Coloma de Queralt) allí nacieron sus hijos, María Teresa y Pere, i entre 1934 y 1936 fue concejal de ERC en el Ayuntamiento. Movilizado durante la Guerra Civil, desapareció en la Batalla del Ebro.

Su hijo, Pedro Manyosa y Codina, tan sólo tenía un mes y medio entonces, y ya no conoció a su padre. Pocos meses después con su madre y hermana, por miedo a las posibles represalias, se añadían a las largas caravanas camino del exilio francés, donde les sorprendió la Segunda Guerra Mundial.

   A la vuelta del exilio los primeros años de la posguerra, rehicieron su vida en Cervera (Segarra-Lleida), y desde 1956 en Mollerussa (Pla d’Urgell-Lleida) donde viven actualmente.
   Aunque no lo llegó a conocer, Pedro no ha parado de buscar y querer saber el destino de su padre, y por fin, el pasado 22 de abril, como tantas veces había hecho en Internet, aparecía en la pantalla de su ordenador una lista de la fosa común del cementerio de La Bisbal de Falset donde figuraba el nombre de su padre muerto en el hospital de la Cueva de Santa Lucía y enterrado el 27 de julio de 1938.
   La emoción y la alegría invadieron el Pedro y, unos días después con su esposa, corrían hacia la Bisbal de Falset y se situaban ante la fosa común del cementerio.
   Las sorpresas del Pedro no se acabaron aquí, pues qué casualidad, en la misma fosa  está enterrado, Isidre Tella y Valls, localizado en 2003 (una lápida lo recuerda) tío del Magí Carné Tella ex alcalde de Mollerussa y buen amigo suyo.
    En breve volverán con toda la familia para homenajearlo y colocolocar una lápida que lo recuerde.

- A pesar de todo, me gusta el lugar, en estas montañas y este hermoso paisaje donde descansan los restos de mi padre - exclamó Pedro al abandonar el cementerio.