A LA CONQUESTA DE CATALUNYA

2014-01-02 17:28

Camí de la Bisbal de Falset

       Acabada la Batalla de l’Ebre a la Bisbal  la situació és molt critica i la gent intenta sobreviure cop pot a les coves, els franquistes ja han sobrepassat  Flix i es troben en compàs d’espera. Els primers dies de desembre els ferits de la Cova hospital de Santa Llúcia són evacuats cap a Reus i es desmunta l’hospital.   Molts efectius  del que queda de l’Exèrcit Republicà intenta refer-se, el poble és un formiguer de militars “Els de la 227 ens vam reagrupar a la Bisbal de Falset, on acamparem”... “El poble era un enrenou militar, ple d’oficials i soldats d’intendència i sanitat” diu el sergent i comissari Joaquim Varela, de la Companya de Transmissions de la 227 Brigada Mixta de la 42 Divisió. La moral és baixa i s’intenta aixecar amb la distribució de milers de pamflets animant al contraatac per  aconseguir la victòria.

      Però no hi va haver contraatac ni victòria, malgrat el mal temps, l’ofensiva final de l’exèrcit franquista sobre Catalunya s’inicià puntualment el dia 23. La tropa ho ignorava però els alts comandaments sabien la data. En realitat l’exèrcit nacional ja tenia tot l’operatiu ofensiu dissenyat i preparat el dia 12 de desembre. Des de la zona del cap de pont de Serós tropes italianes inicien l’atac amb quatre divisions de CTV (Cos de Tropes Voluntàries) i es llancen   sobre les posicions republicanes de la 56 Divisió trencant el front en una amplada de 3 km.

       El dia 24 les tropes del cos d’exèrcit de Navarra arriben a les portes de Maials, la 1ª Divisió de Cavalleria arriba a la Granja d’Escarp i ocupa la muntanya de Montmaneu, i la 5ª Divisió ocupa Maials i Llardecans. Al final del dia el front de l’exèrcit republicà està  trencat  i les Divisions 56 i 16 estan destrossades

      El dia 25 cauen Almatret, Alcanó i Granyena de les Garrigues; aquí es produeix un contraatac  republicà que atura les tropes italianes. Els forts combats que s’hi produeixen serà coneguda com la Batalla de les Garrigues.

     El dia 26 cau el Cogul i els combats s’intensifiquen, el XV Cos d’Exèrcit Republicà ofereix una forta resistència. L’aviació franquista bombardeja Bovera i la Palma d’Ebre.

    El dia 28 hi ha intensos combats pels voltants de la Granadella on els republicans frenen tots els intents d’avanç dels nacionals. El front se situa ja a la vall del riu de la Cana, avantsala del Montsant, a tan sols 3 o 4 km del poble, on la 12 Divisió de l’Exercit de Navarra intenta avançar sense èxit durant tres dies, l’enfrontament és ferotge i sagnant i els morts entre els dos bàndols incomptables. El part de guerra franquista diu que entre les seves files han tingut 400 morts en aquest dia.

      A la Bisbal algú diu alarmat que l’aviació franquista està bombardejant la Granadella; un grup d’adolescents decideix pujar fins al cim de l’Àliga per contemplar el tràgic espectacle. A d’alt del cim observen que s’acosta un avió i deixa caure una bomba sobre el Tossal de Ganyes, el pilot els descobreix i s’encara cap a ells tot metrallant-los. Enmig de l’ensurt aconsegueixen protegir-se entre les roques fins què l’avió desapareix i, ells, esglaiats fugen corrent.

     L’exercit republicà resisteix a la Granadella fins dia 29, Bovera crema i els franquistes del Cos d’Exercit de Navarra hi entren a la matinada del dia 30, data que ocupen també Bellaguarda. (abans Pobla de Grabadella)

     Entretant, el Cos d’Exercit Marroquí que està estacionat a l’Ebre en una maniobra de distracció, inicia el seu avanç cap al nord-est, l’objectiu del pla es trobar-se a la Bisbal amb la 12 Divisió del Cos d’Exercit de Navarra que continua l’avanç en direcció al Montsant i a primera hora del matí del dia 31 ocupen la Palma d’Ebre.

     A la Bisbal aquest dia hi ha enrenou i tensió, la major part de la gent viu a les coves però el poble i el seu entorn és un batibull de militars republicans preparant la retirada. Des d’algunes coves ja es veuen els combats; a la de cal Quiquet hi viuen unes quatre families i entre elles quatre criatures; M.S. tenia 6 anys i d’aquell dia diu “...El meu avi va pujar a la cova a mig matí, va pujar amb la mula i el ruquet i també portava ametlles torrades i uns 40 litres de vi per a rebre els vencedors i evitar així que ens fessin mal.  ¡Que lluny estava de la realitat del que ens passaria!

      Al voltant del mig dia se senten tres o quatre explosions molt fortes que ho fan tremolar tot; són els republicans que han volat el pont del poble. Aproximadament una hora més tard, cap al coll del Cap de la Costa, al límit amb la Palma d’Ebre veuen gran quantitat de tropes franquistes, estan tan sols a 2 km i es refugien tots cap a l’interior de la cova que està tapada amb troncs i rames; hi ha penombra, silenci i por “...teníem por, molta por!” conta M.S. Passen el minuts i ja s’escolten veus estranyes en una llengua que no entenen “Són moros” diu l’avi. L’espera es fa llarga i tensa i, de sobte, quatre o cinc bombes de ma esclaten davant la cova: era la carta de presentació. Entre crits i plors d’esglai, cridant ferotgement assalten la cova. 

“Ens van fer sortir a fora  i ens vam adonar que ens havien pres el ruquet i la mula que estaven fermats en un arbre; el ruquet ja no el vam veure mai més, la mula vam veure com la prenien i vam demanar a l’oficial que no ho fessin i ens la van tornar: van ser hores difícils i inesborrables.

    Entretant, al poble es treballa a un ritme frenètic, a la fleca de casa com cada dia, el meu pare i l’avi junt amb els soldats han pastat el pa, però la pasta està en procés de fermentació, no hi ha temps per a coure-ho i els militars ho prenen tot, pasta inclosa. Excepte la gran pastera de fusta on es pastava i la pastera elèctrica, inservible per la manca d’electricitat degut als  bombardeigs, a l’obrador no hi quedà res.

       El Cos d’Exèrcit de Navarra segueix avançant i després acarnissats combats, amb les tropes mores del Cos  d’Exercit Marroquí com estava previst, arriben a la Bisbal; l’especial situació del poble el converteix en  una ratera  i ha estat abandonat pels republicans fugint cap al Montsant.

“Priorat endins ens retiràvem fent resistència a la Bisbal de Falset, on tinguérem la primera confrontació en retirada, per cert, molt perillosa; sort del comandant Cereceda, que donà ordres a temps i poguérem sortir-nos-en sense tenir baixes. Saltant marges i parets de pedra, costes avall, com conills perseguits pels caçadors”  Diu el soldat republicà Joan Cardona.

      Els primers en arribar són tropes marroquines que entren pels carrers disparant trets enlaire i muntant, tot seguit, un petit mercat de parades per a la venda dels botins aconseguits en els saqueigs  dels pobles per on havien passat. Els efectius de l’exèrcit franquista van omplin el poble i amb ells gran quantitat de de presoners republicans que són tancats al molí de cal Ardevol. Després s’hi afegien una quarantena de detinguts veïns del poble, alguns dels quals eren emboscats. Com passà en molts altres llocs, algunes dones van patir l’escarni i la humiliació de deixar-les amb el cap rapat al zero per “Rojas”

      Centenars de fogueres il·luminen i escalfen aquella freda nit de Cap d’Any, a l’entorn de les quals acampen cantant, els milers de soldats de l’exèrcit franquista que han substituït als republicans en retirada.

       Una mica més cap al sud-oest, aquella nit de Sant Silvestre un batalló republicà intenta tapar un forat en el front de la serra de  Gorraptes, situat entre Cabacés, la Palma d’Ebre i la Bisbal de Falset, i el dia 1 de gener de 1939, els franquistes ataquen aquell lloc i, a la tarda, desprès d’una inútil defensa de posicions,  es produeix una tràgica desbandada republicana. El dia 2, el que queda del batalló continuà fugint, la nit la passen morts de fred dins del túnel de la carretera i el dia 3 de gener arriben a la Vilella Baixa.

 

     El dia 1 de gener, en els moments previs de preparació de la Missa d’acció de gràcies que segueix a l’ocupació de la Bisbal, un dels veïns crida amb força:

                   Viva Cristo Rey!

      Tot seguit, un oficial franquista s’acostà irat cap a ell i sacsejant-lo diu:

Que coño de Cristo Rey y que cojones. ¡Viva Franco se dice!

    Establert  ja l’exercit franquista al poble, fan tornar la gent que viu a les coves cap a casa, estableixen un cap de pont al riu, requisen tots els animals de càrrega –uns 200- i busquen guies a fi de preparar l’atac a la serra de Montsant on els republicans resisteixen.

      Els dies que l’exèrcit republicà resisteix al Montsant són sagnants per les dues bandes, els mateixos animals que han requisat per a pujar material de guerra a la serra, serveixen per baixar els soldats morts de  l’exèrcit franquista.

“Els moros eren els encarregats de baixar els morts; els carregaven als animals i els abocaven a la vora del riu junt al pont. Quan n’hi havia molts, els carregaven en camions i els prenien en direcció a la veïna comarca de les Garrigues” explica el Sr. Lluís Fusté, de Margalef, que aleshores tenia dotze anys.

       L’altra cara de la moneda eren els soldats republicans; ningú els recollia, ningú els portava a un hospital, els que morien en el combat, quedaven allí, abandonats; altres, intentant fugir, s’estimbaven per les cingleres i costers i, si no morien en la caiguda, agonitzaven dies sencers cridant i gemegant: consumin-se al ras en una mort horrible!

         Per atendre els seus ferits,  l'exèrcit franquista es va veure obligat a muntar un hospital  a cal Manuel, una casa gran del carrer Major, al centre del poble, que la van omplir tota de llits. Francesc tenia aleshores 5 anys i recorda casa seva plena de llits i soldats ferits, a ells tan sols els van deixar una petita estança per a viure-hi. D’un dels records del que estava passant aquells dies a casa seva diu:

Recordo un soldat agonitzant en un dels llits, el soldat que l’atenia feia les funcions d’infermer i, quan creia que estava mort intentava treure-li les sabates per utilitzar-les ell, però el soldat ferit es resistia, no estava mort encara. Els intents van ser reiterats i sempre amb el mateix resultat: sembla ser que el primer objectiu del soldat infermer era aconseguir unes sabates.

 

emg